Redreçar el barri vell d'Olot
Veïns, comerciants i l'Ajuntament coincideixen que cal aturar la degradació de la zona
Els primers s'organitzen en comissions per fer propostes
Ningú, a Olot, no dubta del grau de degradació urbanística de l'espai delimitat per les places del Carme, Major, Campdenmàs i la Muralla. Fa poc s'ha ensorrat part d'un teulat al carrer Ferrerons, n'hi ha diversos de tapiats, hi ha voladissos degradats, canals foradades, etc. Tots els actors implicats coincideixen en la diagnosi amb matisos, però discrepen quant al grau d'inversió que cal, en qui l'ha d'assumir –hi ha molta propietat privada–, en quines prioritats s'han d'establir, en quines polítiques s'hi han de dur a terme... L'ensorrament del Ferrarons ha encès una altra vegada el debat sobre el nucli antic. “Una cançoneta que es va repetint”, afirma una veïna i comerciant.
Per molts dels consultats, és fonamental dissenyar un model de barri com a punt de partida. “Cal fer un cop de cap d'una vegada per totes”, diu el propietari del restaurant Europa i veí, perquè la situació ha anat empitjorant els últims anys. I hi afegeix que, a part de la millora urbanística, calen estratègies per atraure gent al barri. En aquest sentit, agraeix les iniciatives de l'Ajuntament en aquest sentit.
Ells i altres veïns i comerciants, com el de la pastisseria Cacau, valoren la inversió de nou milions que es va fer a la zona amb el pla i el contracte de barris, però lamenten que rere la rehabilitació d'espais, no hi hagués una bona política de dinamització en tots els àmbits. “El barri està deixat de la mà de Déu, no és una cosa puntual, sinó una situació de fa molts anys”, afirma una veïna que també hi té un negoci. Lamenta, però, que s'hagi perdut l'empenta veïnal d'anys enrere, quan hi havia dues associacions, i que les problemàtiques descrites en el pla integral per al nucli antic de 1994 són les mateixes.
La propietària d'un altre negoci explica que el barri ha perdut molts habitants i que no és atractiu per atraure'n. El del bar Europa hi afegeix que el nucli antic és un barri amb dues cares. Una, la que té des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, i una altra, fins l'endemà al matí, quan el barri queda desert.
Tura Nogareda és una de les veïnes que ha hagut de deixar casa seva mentre no acaba l'enderroc de l'edifici del Ferrerons. Aclareix que l'Ajuntament li ha donat totes les facilitats, però lamenta que tot plegat és conseqüència que el barri “està deixat de la mà de Déu”. Casa nostra es va construir el 1710, igual que molts altres edificis de la zona. “El nucli antic és la història viva d'Olot”, remarca. “Ara ha quedat molt desarrelat”, conclou.
La rehabilitació, clau de la revitalització
El president de l'associació de veïns i comerciants del nucli antic, Josep Planagumà, afirma que la principal problemàtica del barri és l'estat de ruïna de molts edificis, la majoria a mans d'entitats bancàries. Per això, han demanat a l'Ajuntament que utilitzi els instruments que té per pressionar-los. El de l'Associació Comerç Olot, Jordi Rovira, remarca també la importància de fomentar la rehabilitació dels edificis i dels locals comercials. Rovira ha dit que com a associació donen suport a la comissió de comerç que han constituït els veïns i botiguers de la zona.
Els habitants del barri fan les seves propostes
La majoria dels veïns i comerciants consultats volen fer un pas endavant i no es volen quedar amb la simple radiografia realista i instal·lar-se en el conformisme, ni en el pessimisme. Volen afrontar el debat i la reivindicació amb fermesa –divendres passat van fer una concentració per la dignitat del barri–, però alhora carregats de propostes. Per això, s'han organitzat en tres comissions: espai públic, habitatge i comerç. Ja n'han sortit propostes, com un pla d'usos, el dibuix de l'illa del Carme, una borsa d'habitatge públic local, un punt de trobada d'entitats, fer més decent el Firal i destinar la resta de la inversió al barri vell.
L'alcalde diu que no han deixat de banda el nucli antic de la ciutat
J.C
L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, comparteix l'opinió que entre la plaça Major i la del Carme hi ha edificis abandonats i molt degradats, però creu que es tracta d'un espai limitat a una trentena d'habitatges. No admet, però, que es retregui al seu equip de govern que tingui abandonada aquesta zona. Segons ell, en un moment en què els ajuntaments van curts dels recursos econòmics per fer grans inversions, han apostat per dur activitat a la zona, amb l'objectiu que hi vagi gent, que es mantinguin els negocis que hi ha i que se n'hi vulguin instal·lar d'altres o que, simplement, els olotins no girin l'esquena a aquesta part del centre.
L'alcalde ha explicat que han anat duent a terme actuacions a l'entorn d'aquesta zona que contribueixen a dinamitzar-la, juntament amb la resta del centre. Es tracta d'obres com la nova plaça Mercat, la nova oficina de turisme als baixos de l'antic hospital o la facilitació en aquest mateix espai de la instal·lació de franquícies de Mango i d'Abacus. Ara toca la remodelació del Firal, un espai central a Olot. A més, ha recordat que continuen treballant en projectes com el parc dels Volcans i la millora de l'ermita de Sant Francesc al Montsacopa, on ara hi habilitaran un servei de restauració, etc.
Per l'alcalde, la nova escola d'art és la peça clau per a la dinamització d'aquesta part més degradada del nucli antic. Lamenta, però, que els recursos han de venir de la Generalitat. Mentrestant, estan treballant amb els propietaris de pisos de la zona per facilitar el lloguer a estudiants d'aquest centre, la majoria de fora d'Olot.
El regidor d'Espai Públic, Josep Gelis, va informar en l'últim ple que han encarregat a un tècnic independent una diagnosi dels edificis de la zona. Segons ell, a part dels nou milions d'euros de la llei i el contracte de barris invertit, s'hi han invertit set milions més. Des del 2004, segons les dades de Gelis, s'han dut a terme set enderrocs i set rehabilitacions parcials o totals, i ara hi ha un enderroc més en tràmits i dues rehabilitacions, també en tramitació.