El llegat d'elles

Se'ls va acudir treure's el barret, un dia, com un acte rupturista però també significatiu d'un canvi d'època, i van ser apedregats a la Puerta del Sol. Eren García Lorca, Dalí i les pintores Margarita Manso i Maruja Mallo, la qual relata l'anècdota a Las Sinsombrero , el projecte que l'any 2009 va iniciar la productora i directora de cine Tània Balló (Barcelona, 1977) amb l'objectiu de recuperar la memòria d'escriptores, poetesses, escultores, pintores i pensadores, les figures femenines destacades dels anys trenta, les quals advocaven per un nou model de dona, i que es van treure el barret, símbol de transgressió, perquè les encotillava intel·lectualment i les relegava a la figura d'esposes i mares.

Tània Balló va voler reivindicar no només els noms en femení, oblidats per la història de la cultura espanyola i pels manuals de text, del grup de la Generació del 27 , sinó posar en rellevància la seva obra.

“És una absència dolorosa, però en aquest cas ho és més perquè ens trobem davant la generació femenina més potent de la història cultural espanyola”, diu Balló en referència a noms com la pintora surrealista Ángeles Santos, la pintora i escultora Marga Gil Roësset, l'actriu i poetessa Josefina de la Torre, la poeta Ernestina de Champourcín o la filòsofa María Zambrano. “No es tracta només d'una injustícia històrica de gènere sinó d'un relat que falta a la veritat i és incomplet i de poder gaudir d'una obra absolutament necessària.”

Podem trobar l'equivalent a Catalunya? Tània Balló menciona, com una de les dones importants d'aquella generació, Mercè Rodoreda. Un dels elements que fa consciència de grup són les trobades al Lyceum Club Femenino . Hi ha una seu a Barcelona, a la Via Laietana, que s'inicia el 1931 i hi participen Aurora Bertrana, Enriqueta Sèculi, Carme Cortés, María Carratalà, Elvira Augusta Lewi, Josefina Bayona o Luz Morales, primera i única dona directora de La Vanguardia.

Quant al perquè de l'oblit, Tània Balló recorda els 40 anys de dictadura com a gran llosa –la majoria s'exilien però les que es queden adapten un perfil simpatitzant amb el que el règim imposa com a cultura femenina– però també remarca la gran mancança de la transició, que “no es va escriure en femení”: “A diferència d'ells, Alberti per exemple, elles no són recuperades com a heroïnes.” Balló hi afegeix, a més, que no hi ha una “torxa de transmissió generacional”.

Las Sinsombrero és un projecte transmèdia, global, que inclou un documental televisiu– premiat el festival Docs Barcelona–, un webdoc , campanyes a les xarxes socials , un llibre , i una vessant educativa; a proposta d'IU es va aprovar que s'incloguin als manuals. Així, Balló està treballant en un segon documental; l'objectiu és fer-ne una sèrie de cinc per completar, amb el seu llegat, el relat de la història cultural del segle XX.