El bon muntanyenc

El vaig conèixer el 14 de desembre de 1969, en una excursió d'Amer a Sant Miquel de les Formigues. Em va colpir la seva persona, et traspassava el seu amor per les muntanyes, per la natura. Amb ell i uns pocs companys l'any següent vaig descobrir cims i valls de la nostra terra.

Diumenge, en la seva missa de comiat, com en una pel·lícula, em venien a la ment imatges d'aquelles nits al refugi de Serra d'Ensitja vora la llar de foc, les cançons que amb en Joan havien interpretat amb la coral del GEiEG animant la vetllada, el refugi del Rebost, les gorges del Freser que a diferents èpoques sempre ens hi encantàvem... Al juny, Perafita, Cap de Rec, els nerets seran florits. A l'agost, Comapedrosa, Meranges, les carlines com sols i la fageda de Sant Nazari de la Bola per gaudir de la tardor. L'any 1983, amb 75 anys, pujaria al Besiberri amb el Grup de Muntanya Sarrià. La nostra última excursió amb ell, Tavertet-Sant Joan de Fàbregues-Rupit, l'any 1996. Tenia 88 anys i ens hi va acompanyar amb pas tranquil i segur. D'aquell jorn servem un poema seu com una relíquia. Mercès, avi Cabarrocas. Fent camí em vàreu ajudar a descobrir, valorar i estimar les muntanyes que eren la vostra vida.