Viatges pel món

La collita de l'arròs. Aquesta és la inspiració per a l'estiu que ve de Miriam Ponsa, que sempre viatja per mons allunyats de la futilitat: l'exili, els xerpes, els raiers, les dones mula del Magreb (perquè després diguin que la moda és frivolitat!)... Formes que ens transporten al delta de l'Ebre i també al Japó (sandàlies, barrets i mitjons orientals), però que la dissenyadora manresana ha traduït al llenguatge urbà i ha fet portables jugant amb mides amples, tonalitats suaus i materials frescos. Hi ha pantalons nipons amb talls al costat i cordat el davant darrere i faixes col·locades a la manera d'armilla.

El món rural guanya adeptes (fins i tot en el denim triomfen els pantalons peto dels grangers nord-americans), però l'estètica industrial no ens abandona. Txell Miras és una de les seves incondicionals abanderades, com ho va demostrar ahir novament en presentar una col·lecció arquitectònica inspirada en els contenidors que s'apilen al port de la ciutat i que fins i tot poden ser reconvertits en habitatges. Utilitza materials impactants per crear peces del seu univers personal, més properes a l'estètica avantguardista de Nova York o Anvers que al món mediterrani. Teixits impermeables, neoprens i un meravellós però calorós xarol (que feia suar la model Marina Pérez) en un to blau fosc, que també va ser el preferit per Josep Abril.

El dissenyador no va ser en la última edició del 080 perquè va preferir concentrar-se en l'obertura de la botiga que comparteix amb Txell i Miriam a l'Eixample barceloní. Ahir va tornar amb peces molt seves, fresques, ben tallades i contemporànies. Hi havia també dues models noies a la seva desfilada –“perquè les dones també em vénen a comprar americanes i m'encanta vestir-les”–. Els blaus transiten del fosc al mecànic, aquell to que duia en la seva jaqueta de loneta el recentment desaparegut Bill Cunningham quan feia els retrats de street style a Nova York. El trobem en una camisa suau, ampla i molt estiuenca que, per cert, diu que aviat posarà a la venda a la botiga. Com estem veient aquests dies, els ritmes de treball i distribució varien, i, en el temps de Snapchat, més que variaran. Sita Murt confecciona una part del que ven “a la carta”, segons les necessitats que detecta a les seves botigues. “Si ens falten texans, en fem una col·lecció càpsula”, explica Isabel Esteve. I és que, darrerament, “les necessitats” han augmentat, i estan contents: “Sembla que hi ha una mica de remuntada econòmica”, diu la filla de Sita Murt.

En la col·lecció per a l'estiu 2017 trobem llargs vestits en blau indi amb tocs ètnics i molt treball de punt, el rei de la casa. Hi ha punt combinat amb brodat anglès donant vida a treballats vestidets de nena bona sofisticada, un joc de serrells molt difícil d'aconseguir acolorint un llarg vestit blanc, i altres vestits de cotó que juguen amb els estampats blaus, “fets especialment per a nosaltres”. Una proposta elegant molt en la línia de la casa, que té una visió molt mediterrània de la roba, tot passant per París.

És el que té la 080, que en un sol dia pots topar amb els camperols del Delta i amb les amigues que se'n van de viatge al Carib, que és el que explica la col·lecció de bany de Guillermina Baeza. Atenció al crochet, que ha posat de moda globalment la marca Kiini i que continua omplint la moda de bany. Igualment pots sortir de passeig amb els nois bons però moderns d'Edgar Carrascal, que presenta camises de màniga molt curta de cotó amb rivets i colls blancs, fines dessuadores de lli i bermudes. Uns looks que es poden vestir en primavera i també a la tardor “perquè els temps de la moda han canviat”.

En la segona jornada de la 080 Barcelona Fashion, que es fa a l'INEFC de Montjuïc, es va obrir un showroom (espai d'exposició i venda) que propiciarà trobades entre una vintena d'empreses catalanes de moda i compradors internacionals. També es va inaugurar una exposició de butaques de la marca Roche Bobois dissenyades per Custo Barcelona, Andres Sardá, Ion Fiz i Juan Avellaneda, entre altres, que se subhastaran en línia per recaptar fons per a OAfrica, una ONG que actua a Ghana.