La Cooperativa de Salelles invertirà 350.000 euros per doblar les instal·lacions dedicades a la producció de pinso ecològic. Els treballs, que es preveu enllestir en un termini de tres mesos, també permetran obrir les portes a nous mercats.

La planta bagenca és una de les poques del país que elaboren pinso ecològic. Va començar el 2004 per abastir petits ramaders de la zona del Pallars i, des de llavors, la demanda ha anat creixent fins al punt que, actualment, la planta ven entre 800 i 1.000 tones de pinso ecològic al mes, un 80% a Catalunya. El seu gerent, Josep Oliveras, explica que la tendència s'ha revertit respecte als últims anys i que ara produeixen quatre cops més pinso ecològic que convencional.

Oliveras detalla que les obres, que es preveu enllestir en un termini de tres mesos, consistiran en l'ampliació de la planta, especialment la zona destinada a l'embalatge, que permetrà, d'una banda, produir més de pressa i, de l'altra, exportar a l'estranger.

El gerent detalla que aconseguir la matèria primera és una de les principals dificultats: “El cultiu ecològic a Catalunya no és suficient per abastir tota la demanda, s'està produint cereal de secà com ara ordi, civada i blat, però encara és molt minoritari”, diu. Oliveras explicat que la principal dificultat és amb el blat de moro, ja que n'hi ha molt de transgènic i contamina els camps ecològics més propers: “El cultiu ecològic és més complicat perquè no es pot fer servir cap mena d'adob, ni herbicides ni insecticides. A més, quan es vol fer la reconversió d'un camp de cultiu, han de passar tres anys abans la terra no estigui del tot desinfectada i els pagesos han de fer un cultiu ecològic sense poder treure'n cap profit perquè encara no el poden vendre com a tal”, remarca.

La Cooperativa de Salelles està treballant conjuntament amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en l'elaboració d'un projecte estudi amb què es vol donar a conèixer el cultiu ecològic de cereal a Catalunya “per no haver de recórrer a matèries primeres que vénen de molt
lluny”. El blat de moro, per exemple, l'han d'importar d'Itàlia o França, i l'ordi, d'Andalusia.

Per Oliveras, però, la conversió a l'ecològic és l'única via de subsistència per a les petites explotacions ramaderes, perquè hi dóna un valor afegit que no poden oferir les grans explotacions convencionals.