cultura

Sílvia i els llops de mar

La multitudinària 50a Cantada d'Havaneres de Calella recorda els millors moments de la seva història, amb Port Bo, Bergantí, Peix Fregit i Sílvia Pérez Cruz

Uns 1.200 espectadors van omplir l'auditori; 25.000 persones ocupaven Calella i els voltants

“Canta el pirata a coberta, canta somnis de llibertat, des de l'illa de Formentera, al nord-est de Mallorca, i del cel de Menorca, fins a l'Empordà.” Amb l'havanera Al pirata Joan Torrellas, de Carles Casanovas, el grup Port Bo va obrir ahir a la nit la 50a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, la cantada en majúscules a la catedral de l'havanera, que va celebrar el mig segle de vida amb un cartell i un repertori de luxe: els grups que més vegades han cantat a l'escenari del Port Bo interpretaran algunes de les cançons que més sovint han sonat a Calella.

Francesc Sánchez Carcassés va tornar a exercir de mestre de cerimònies després d'uns anys sense presentar la cantada, que coneix com ningú. Port Bo, que acaba de publicar un doble CD per commemorar també el seu 50è aniversari, va continuar l'actuació amb La caña dulce; la sensual Lola la tavernera, de Casanovas i Bastons; Allá en la Habana, i, per acabar, la immortal La gavina, del mestre Frederic Sirés, molt lligat als orígens de Port Bo i de la mateixa Cantada d'Havaneres.

Tot seguit, des de Malgrat de Mar, van arribar els Bergantí, que van interpretar La barca xica (“Amb l'esclop d'un pescador, m'he fet una barca xica; d'un llapis, el pal major, i la vela més bonica, d'un retall de mocador petit”); Salió de Jamaica; El llop de mar; la cèlebre La paloma, de Sebastián Iradier, i, com a cloenda, Tamariu, composta per Narcisa Oliver i Josep Bastons.

De Palafrugell, com Port Bo, Peix Fregit va obrir foc amb Mi madre fue una mulata, seguida pels Ulls verds de Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau, les populars Negrito congo i Cubanita preciosa, i Mariner de terra endins, un altre clàssic d'Oliver i Bastons, protagonitzat per un vell pastor que no ha vist mai el mar: “Sé que hi ha el Mediterrà que té l'encís de donzella, sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella, on les ones van i vénen al compàs de l'havanera.”

Els tres grups van estrenar junts El salanc de Calella, l'havanera encarregada a Casanovas i Bastons per a aquesta 50a edició. A continuació, la veu immensa de la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz va obrir i tancar la seva actuació amb Temps perdut i Vestida de nit, dues composicions dels seus pares, Glòria Cruz i Càstor Pérez, que va ser membre de Port Bo i altres formacions i va morir el 2010. Amb la guitarra de Mario Mas, Sílvia va cantar també Alfonsina y el mar, El seductor i les Habaneras de Cádiz, de Carlos Cano.

La 50a Cantada, seguida en directe per 1.200 persones a l'auditori del Port Bo i més de 25.000 persones a través de les pantalles gegants repartides pel municipi –més els milers d'espectadors de TV3 i Catalunya Ràdio–, va acabar amb tots els músics interpretant La bella Lola i El meu avi, abans de continuar una llarga nit d'havaneres per les tavernes de Calella.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]