Queco Novell fa el salt al teatre dramàtic. Ho fa a partir d'un text de Davide Carnevali, Confessió d'un expresident (Club Capitol fins al 31 de juliol). S'allunya tant com pot de la sàtira, de caricaturitzar cap president, i distanciar-se així de les seves màscares del Polònia. Aquest expresident confessa el cinisme de 8 anys al poder. Vol redimir-se davant del públic després d'haver enviat el seu país al llindar de la crisi. Podria ser Zapatero o Rajoy, però també Berlusconi o Menem. Els mecanismes són mimètics.

Què ha de fer un president quan ha abandonat el poder? El que apareix en escena procura redimir-se i passa a ser el primer president que es confessa en públic. Més que un meeting clàssic, té un cert aire de conferència d'autoajuda, de saber reconèixer els seus errors en la vida pública (de la privada, no en transcendeix res, se la reserva íntima el personatge).

Carnevali, un dramaturg contemporani resident a Barcelona, va escriure aquesta peça a partir dels escàndols de Berlusconi però emmirallant-se amb Menem. En la posada en escena d'aquesta nova producció de La Brutal, s'ha optat per evitar que el personatge prengui tics de cap expresident conegut. Perquè la peça demostra com la política sap esprémer, al màxim, la manipulació del llenguatge per a benefici propi.