cultura
JOAN SIBILL I TERMES
PRESIDENT DE L'ADAC (ATENEU D'ACCIÓ CULTURAL)
“Jo no ho vull, però m'obliguen a ser espanyol”
“L'ADAC fa política però és apartidista: no dóna suport a cap partit però aposta per les formacions que lluiten per la independència”
L'entitat ofereix múltiples propostes d'oci, cultura i diversitat
El balcó i l'estelada
Joan Sibill al balcó de l'ADAC acompanyat de la bandera que espera que, en un futur no gaire llunyà sigui l'oficial de Catalunya.
El nostre local
ha acollit nombroses entitats; és un element dinamitzador
de la ciutat
ha acollit nombroses entitats; és un element dinamitzador
de la ciutat
Vull que l'única llengua oficial sigui la catalana, la qual cosa no vol dir que estiguem en contra de la gent castellanoparlant
Sense la persecució franquista del català no hauria nascut l'ADAC. El nom que fins al 1980 era només l'acrònim del club d'automobilistes alemany Allgemeiner Deutscher Automobil-Club, a casa nostra va agafar un altre significat, ja que les mateixes sigles van servir per identificar l'Associació d'Antics Alumnes de Català, que concentrava en els quatre termes del seu nom tota la lluita d'institucions, com la Cambra de Comerç o professors com Salvador Sunyer o Teresa Puntí, que van tenir el suport d'Òmnium Cultural per continuar la tasca a favor de la normalització de la llengua sense renunciar a mantenir les activitats lúdiques i culturals que acompanyaven la comesa. Avui, quan fa trenta anys que l'ADAC s'ha convertit en l'Ateneu d'Acció Cultural, un nucli de resistència que atorga el premi de normalització lingüística –entre altres guardonats hi ha Francesc Ferrer, Modest Prats, Josep Benet, Miquel Martí Pol o Ramon Torramadé–, el seu president Joan Sibill, a qui acompanyen alguns membres de la junta, fa un repàs històric que arriba fins al moment actual, quan tot i que l'ADAC manté menys presència pública, l'organització continua treballant perquè un dia no gaire llunyà Catalunya sigui independent.
Parlem dels començaments de l'ADAC?
L'inici l'hem d'anar a buscar en les classes de català organitzades per la Cambra de Comerç, amb professors com Salvador Sunyer o Teresa Puntí. Un grup de persones volien continuar fent feina en aquest camp i a la seu d'Òmnium Cultural de Girona es va constituir una comissió que va ser l'embrió de l'Associació d'Antics Alumnes de Català (ADAC), que va néixer amb la convicció de mantenir la batalla per la normalització de la llengua catalana, però també amb una vocació festiva i lúdica.
Teòricament, el 1980 vivíem en democràcia. Encara calia la resistència?
I tant que calia! Faltava fer molt de camí per assolir la normalització del català i la llibertat plena de Catalunya i és per això què el 19 de setembre d'aquell any, en una assemblea extraordinària de socis es va aprovar els estatuts i es va escollir la primera junta directiva, encapçalada per Josep Maria Barneda. Des d'aleshores fins avui, l'ADAC ha mantingut una línia enfocada a promoure i donar suport a qualsevol activitat i moviment que tingui com a objectiu normalitzar i fomentar la llengua i cultura catalanes. Això vol dir que estem a l'aguait, que continuarem denunciant qualsevol atac i lluitant per la llibertat dels Països Catalans.
Fa molts anys que a Catalunya es fan campanyes de normalització. Quina és la situació actual del català?
No gaire bona. Sigui per culpa dels atacs externs –la nostra és una autonomia tutelada per l'Estat, que, com si fóssim menors d'edat, ens vigila contínuament–, sigui perquè els mateixos catalans no lluitem prou per defensar-lo. Tal com vam escriure en l'editorial del butlletí del maig crec que ens cal ser autocrítics i mirar si, quan parlem de defensar la llengua, hem abaixat la guàrdia. Aquesta hipòtesi ens planteja algunes preguntes.
Quines?
Continuem comprant productes etiquetats en català? Anem a veure sempre la versió en català de les pel·lícules que l'ofereixen? Consumim només premsa en català? Som conscients de les agressions que continua patint
el català? Som conscients del gran nombre d'anglicismes que s'estan consolidant al si del català?
el català? Som conscients del gran nombre d'anglicismes que s'estan consolidant al si del català?
Vol dir que des del 1980 hi ha una regressió en aquest camp?
No hem de ser tan dràstics, però sí denunciar que hi ha certs poders i mitjans de comunicació que les persones que només parlen en castellà les consideren normals i, en canvi, les persones que només parlem en català ens consideren radicals. Vivim una situació distorsionada que, des de sempre, l'ADAC ha volgut
canviar. Com he dit abans, la nostra aposta és per la recuperació de la llengua i la memòria històrica i això ho hem fet a través de moltes accions. Entre d'altres, els debats i sopars sobre cultura catalana [en el que va fer 100 va participar-hi Jordi Pujol], les campanyes als mitjans de comunicació, hem publicat els fascicles de la història de Girona, vam fer classes d'aranès, un cicle de conferències sobre Lluís Companys, es va demanar la retolació en català dels comerços i es va jugar un paper, crec que fonamental, per impulsar el Girona Decideix.
canviar. Com he dit abans, la nostra aposta és per la recuperació de la llengua i la memòria històrica i això ho hem fet a través de moltes accions. Entre d'altres, els debats i sopars sobre cultura catalana [en el que va fer 100 va participar-hi Jordi Pujol], les campanyes als mitjans de comunicació, hem publicat els fascicles de la història de Girona, vam fer classes d'aranès, un cicle de conferències sobre Lluís Companys, es va demanar la retolació en català dels comerços i es va jugar un paper, crec que fonamental, per impulsar el Girona Decideix.
Com?
Vam abocar-hi molts esforços tant en el pla personal com en l'econòmic. Quan en López Tena va dir que volia traslladar l'experiència d'Osona a Girona, ens vam entusiasmar i tres entitats, Òmnium Cultural, el casal independentista El Forn i nosaltres, ens vam posar al davant. Teníem el suport de CDC, ERC i la CUP i per engegar el projecte vam fer una assemblea a la casa de cultura en què per 145 vots a favor, 9 en contra i 27 abstencions, es va decidir que a la ciutat s'organitzaria el referèndum per la independència. Quan ho teníem tot coll avall, per la premsa ens vam assabentar que en López Tena es feia enrere. Es van viure moments molt tensos, va anar d'un pèl que Girona Decideix no se n'anés en orris, però finalment, el 25 d'abril del 2010, un de cada cinc gironins va votar a favor de ser lliure.
Vostè assegura que l'ADAC és apolítica, però fan política.
Sempre hem fet política, el que passa és que som apartidistes, no donem suport a cap partit, però sí que tenim clar que hem d'apostar per les formacions que lluitin per la independència. Per exemple, el 27 de setembre van demanar als nostres afiliats que votessin Junts pel Sí o la CUP. Sap què passa?, i li parlo des d'una posició essencialment personal, jo no em sento espanyol, m'obliguen a ser espanyol, però jo sé que sóc català i el que vull és que quan Catalunya sigui independent l'única llengua oficial sigui la catalana, la qual cosa no vol dir que estiguem en contra de la gent castellanoparlant. De la mateixa manera que avui nosaltres ens veiem sotmesos als requeriments d'un estat que no ens vol, el nostre estat, o sigui, la Catalunya independent, sí que els voldrà, però hauran de saber català.
Passem a un espai més prosaic, l'ADAC com a ateneu quines seccions té?
A part de la comissió lingüística, que atorga els premis a la normalització, fa campanyes a favor de la llengua i la cultura i ha tirat endavant la iniciativa País i Conversa, hi ha una secció de muntanya molt activa, una altra de cicloturisme, un grup de lectura, un d'opinió, un de balls tradicionals, un racó per escoltar la història dels viatgers, o les Pinzellades, una proposta que engresca molta gent.
Què organitzen?
Actes com la caminada del Dia de la Dona, la portada de la Flama del Canigó, l'Onze a les dotze que se celebra per la Diada Nacional, però darrerament ho hem d'escurçar perquè els darrers anys la gran cita ha estat a Barcelona amb les grans manifestacions a favor de la independència. Ens trobem al coll de la Manrella per homenatjar el president Companys i participem en el Correllengua tant a Girona com a Perpinyà.
L'ADAC té problemes de relleu generacional?
En aquest moment i sobretot en la secció de muntanya hi ha gent jove, però la veritat és que la mitjana va pujant. Si repassem l'edat dels integrants dels quatre ateneus de Girona ciutat ens trobarem que mentre que la mitjana de l'ADAC està al voltant dels seixanta anys, la dels membres del 24 de Juny fluctua entre els cinquanta i els quaranta, els d'El Forn entre els quaranta i els trenta i els del Quatre Rius, que van ocupar una casa al barri vell, no arriben als trenta. En aquest aspecte, a l'ADAC hem fet diferents intents de fusionar-nos amb el 24 de Juny, però com que cadascú vol mantenir la pròpia idiosincràsia i la identitat no hem arribat a cap acord. Això no vol dir que no fem accions conjuntes, per exemple, quan arriba la Diada, o la marxa de torxes amb Òmnium Cultural.
Què s'hauria de fer perquè els joves s'hi impliquessin?
És una pregunta que ens hem plantejat moltes vegades, però és difícil de respondre. Potser hi ha un problema de visualització mediàtica, però per nosaltres no és tan important que l'ADAC surti a primera pàgina com que se sàpiga que fem activitats contínuament.
Vivim en la societat de l'espectacle. Si no surts als mitjans de comunicació no existeixes?
Lluitem perquè el català no es perdi, no per sortir als mitjans
de comunicació.
de comunicació.
Al llarg de la història l'ADAC ha acollit diverses entitats.
Estem oberts a totes les propostes, fins al punt que el nostre local s'ha convertit en un element dinamitzador de la ciutat. Entre altres entitats hem acollit el Comitè per la Pau i el Desarmament, el sindicat Ustec, l'Agrupació Esperantista, el moviment gai, la Plataforma pel Dret a Decidir, l'ANC, el Girona Decideix, el comitè de solidaritat amb Nicaragua, Girona Solidària, Mili KK, Girona Orgullosa, Servas
Internacional, la cooperativa El Rebost o la nova Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. A més, ara hem obert dues seccions: una de música clàssica i una altra de cultura popular.
Un dels projectes que volem tirar endavant és la recuperació de la figura del lleó que hi havia hagut al barri vell i que era propietat del gremi de blanquers, però, per ara, ens falta trobar el finançament necessari.
Internacional, la cooperativa El Rebost o la nova Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. A més, ara hem obert dues seccions: una de música clàssica i una altra de cultura popular.
Un dels projectes que volem tirar endavant és la recuperació de la figura del lleó que hi havia hagut al barri vell i que era propietat del gremi de blanquers, però, per ara, ens falta trobar el finançament necessari.
Com veu el futur i la feina de l'ADAC?
La lluita continua, i nosaltres continuarem manxant fins que hi hagi una normalització plena de la llengua i Catalunya sigui independent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
