Quan a l'entrada del restaurant et trobes un planter de grans tubs plens de líquid i algun fòssil reproduint imatges galàctiques amb bolets voladors, sèries d'ADN i ous que ballen, ja saps que no viuràs una experiència gastronòmica comuna. Realment, tot en el nou Alkimia és extraordinari. Però que ningú pensi que ha entrat a Alien o en un film de Jeunet, perquè l'entorn que l'acull és un pis noble de l'Eixample, totalment recognoscible per les boniques rajoles hidràuliques del terra i els gravats recuperats del sostre.

El mateix passa amb la cuina personal de Jordi Vilà: vola amb criteri propi sense oblidar el territori on viu, que “pel fet de trobar-nos a prop de la costa” té molt de mariner. Ja ens ho anuncia la gegantina espina de balena que recorre el passadís central, i que també podria ser un element orgànic modernista que ens recordés, un cop més, que som al mig de Barcelona. “Per a mi és l'eix vertebrador dels dos espais que hi ha dins del mateix establiment”, explica el xef, que divideix la sala en dues zones: una que denominen Alkimia Unplugged, en què es pot menjar de manera informal excel·lent producte, i una altra d'alta gastronomia en un context sofisticat en clau moderna: coberts de plata, delicades copes de finíssim vidre que costen gairebé igual que un àpat, estovalles de lli natural i vaixella creada per la japonesa Katsue Kusumi.

El comensal gaudeix de l'experiència de trobar-se gairebé dins d'una blanca peixera futurista visual i sonora per obra i gràcia de Chu Uroz i l'equip d'External Reference. Acostumat a col·laborar amb la Fura dels Baus, Uroz fa mesos que està entusiasmat treballant a peu d'obra en un projecte que és el somni de Vilà i la seva dona i cap de sala, Sònia Profitós. L'entrada tubular tot just s'estrena aquesta setmana, i encara falten coses, com els dos reservats que s'obriran al setembre.

El primer Alkimia, al carrer Indústria, era massa lluny del centre i el local se'ls feia estret i petit. El van tancar l'any passat el 13 d'agost després de 13 anys (per això els agrada el 13, i hi havia 13 taules) per renéixer en aquest espaiós pis, que forma part del complex de la fàbrica Moritz, on Vilà dirigeix des del 2011 les diferents ofertes gastronòmiques: “L'Alkimia és la meva proposta de cuina d'autor, l'únic que hem de fer la Sònia i jo és pagar el lloguer i tota la resta és decisió nostra”, explica el xef, que ofereix una cuina catalana moderna i altament sofisticada. Hi ha plats com el suquet de llagosta, la coca de bou de mar amb carbassó en flor i el colomí de sang amb romesco de muntanya i cireres (no tot és mar!) altament recomanables, que el comensal pot veure acabar de perfilar a Jordi o a la seva mà dreta, Hannes Eberhard (que és esquerrà!) en un lluent taulell a la vista.

A l'Alkimia tot s'elabora amb producte de primeríssima qualitat. Tant és així que fins i tot un antic cuiner de la casa disfruta anant en furgoneta per tot arreu buscant el millor que troba. “Ara ens ha dut uns préssecs boníssims que no estaven previstos però ens els hem quedat i els hem incorporat a les postres, al plat de menjar blanc”, explicava l'agradable Sònia dimecres, un dia en què totes les taules eren plenes. “No en tenim gaires perquè el que oferim no es pot servir a 100 comensals”, diu el cuiner, que inicia aquesta etapa amb il·lusió i ganes d'agradar. Sap que Barcelona viu un boom turístic però té clar que “si bé la facturació te la dóna l'estranger, el prestigi el guanyes amb els de casa”.

Amb una proposta que en pocs dies ja s'està convertint en un imprescindible per a tot gourmet o foodie, a la parella no li preocupa encara aconseguir la segona estrella Michelin, però se senten molt “agraïts i encantats” que la guia vermella els mantingués la primera malgrat haver estat uns mesos tancats. “Treballem en el que creiem, i ens encantaria que ara als inspectors els agradés el nostre projecte”, diu el cuiner, que s'ha envoltat “d'un excel·lent equip” dins i fora de la cuina. Per cert, a la sala, els cambrers van imbuïts de l'estil Alkimia també en la pensada indumentària: hi apareixen les K i les espines d'animalons de mar (o figures modernistes). Que es noti que Chu Uroz és el president del ModaFad.