Economia

Una collita de cereal molt irregular, a la Catalunya central

En termes generals, ha sigut millor que la de l'any passat, però hi ha notables diferències segons la comarca i la data de la sembra

El preu del blat i de l'ordi, destinat sobretot a produir pinso, continua un any més a la baixa

L'hivern sec i suau ha perjudicat la collita i ha afavorit les plagues

Aquesta setmana la sega de cereal –ordi i blat– a les comarques de la Catalunya central es donarà pràcticament per acabada i el balanç de l'anyada és molt irregular d'una zona a l'altra. “En conjunt, la collita no ha sigut excepcional, però sí bastant bona, comparat amb la de l'any passat, tot i que molt desigual segons el lloc i la data de la sembra”, explicava ahir a aquest mitjà Carles Mencos, coordinador territorial d'Unió de Pagesos a la Catalunya central.

Fins i tot, dins d'una mateixa comarca, hi ha hagut molta disparitat d'un punt a l'altre. A Osona, per exemple, mentre que a Gurb hi ha productors que es mostren prou satisfets, altres com Ramon Pous, de Manlleu, consideren que la collita d'aquest any ha sigut “més dolenta de l'habitual”, sobretot pel que fa al blat, que ha experimentat “una de les pitjors anyades dels últims quinze o vint anys”. La principal causa, segons ell, la climatologia: un hivern molt sec i suau que, a més de perjudicar la producció, ha afavorit l'aparició de plagues de fongs i insectes, la qual cosa ha suposat també una despesa afegida en fungicides i insecticides.

A Osona, la collita d'ordi aquest any es mou entre els 4.800 i els 6.300 quilos per hectàrea, mentre que les diferents varietats de blat han donat uns rendiments d'entre 4.100 i 5.500 quilos per hectàrea. Lluís Viladrich, cap sectorial dels herbacis de JARC, comenta que en termes generals a la Catalunya central la campanya “ha sigut extraordinària, molt bona”, i que la producció s'ha mogut entre els 4.000 i els 7.000 quilos per hectàrea, segons la zona i el tipus de blat o ordi.

Resultats molt dispars

Al Bages, “la campanya de cereal pintava molt malament, perquè a l'època de sembra gairebé no havia plogut, però després a la primavera es va arreglar”, comenta Josep Cots, productor de Manresa. Amb tot, també matisa els resultats per àrees. Si bé a la part oest de la comarca (de Rajadell cap amunt) i a la part est (d'Artés cap amunt) la collita ha sigut bona o molt bona, “de rècord en alguns casos”, amb produccions d'ordi d'entre 5.000 i 6.000 quilos per hectàrea, al pla de Bages (Santpedor, nord de Manresa, Sallent...) ha justejat força, “igual o inferior que l'any passat”, segons Cots, amb una recol·lecció d'entre 2.000 i 5.000 quilos per hectàrea. El blat s'ha mogut entre els 1.500 i els 5.000 quilos. Pel que fa a la superfície de conreu, al Bages en els tres o quatre últims anys hi ha hagut una tendència a reduir el monocultiu d'ordi –tot i que encara representa un 75% del cereal que es planta– i a augmentar les hectàrees de blat.

Cots considera que en aquesta comarca la campanya que s'acaba ha sigut molt ràpida: “Va començar el 6 o el 7 de juliol i no ha tingut gaires destorbs.” El fet d'haver tingut una humitat atmosfèrica molt baixa ha ajudat a poder allargar la feina fins a altes hores –i en òptimes condicions– i que en pocs dies s'hagi avançat molt.

Les pluges de la primavera, allà on van caure, van ajudar a omplir el gra i a fer que madurés correctament. “El que hi havia plantat ha pogut desenvolupar bé el seu potencial”, diu Mencos. Això no ha evitat que a l'Anoia la collita hagi sigut força irregular, segons la data de sembra. Al Solsonès, en canvi, satisfacció general. Les xifres es mouen entre els 7.000 i els 8.000 quilos per hectàrea de cereal recol·lectat, unes quantitats que la gent gran no recorda des de fa molts anys.

LA XIFRA

5.000
quilos
per hectàrea de blat és el que, de mitjana i segons la varietat, s'ha recollit en la campanya de cereal a Osona

LA FRASE

En conjunt, la collita no ha sigut excepcional però sí bastant bona, tot i que molt desigual
Carles Mencos
coordinador territorial a la catalunya central d'uP

Entre 20 i 30 euros menys per tona

Des que va començar la collita d'aquest any, “els preus dels cereals han baixat tres o quatre vegades, entre sis i nou euros”, explica Viladrich. Segons ell, els cereals estan patint els efectes dels fons d'inversió, que “entren i surten dels mercats de futurs i distorsionen els preus”. La tendència a la baixa del preu del cereal s'ha convertit en una constant. Si el 2015 es pagaven 192 euros per tona de blat, aquest 2016 seran 162 euros. Pel que fa a l'ordi, es passarà dels 175 euros per tona de l'any passat a 145 enguany. “Tenim unes pèrdues de 25 a 30 euros per tona en tots els cereals”, subratlla Pous. El principal destí d'aquest ordi i d'aquest blat, pràcticament en la seva totalitat, és la producció de pinso. “Les varietats que es planten a Catalunya són de poca qualitat panificadora i per a consum humà se'n fa molt poc”, explica Josep Cots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]