Llengua
SOS: es busquen socorristes catalans
El fet que el títol ja només es pugui obtenir amb una FP fa que no hi hagi prou titulats d'aquí per cobrir tota la demanda estival i sovint s'hagi de recórrer a gent de fora, cosa que ha causat algunes polèmiques lingüístiques
Ser socorrista ja no és tan senzill com fa uns anys. La feina s'ha professionalitzat per tal de donar més seguretat al banyista, però això ha comportat també un efecte negatiu: hi ha menys professionals disponibles i no es pot cobrir tota la demanda estival. Des de les empreses del sector, s'assegura que aquest estiu estan tenint veritables problemes per trobar socorristes a Catalunya: “Hi ha moltes piscines d'hotels, càmpings, cases rurals, a més de les municipals, les platges... i molt poca gent formada de nou cada any.”
A Catalunya, actualment el títol oficial només es pot obtenir cursant una formació professional (FP) de grau mitjà. És l'única via: ja no existeixen els cursets que feia la Creu Roja o algunes entitats esportives. A la demarcació de Girona només hi ha tres instituts que ofereixen l'FP de salvament i socorrisme: a Banyoles (l'INS Pere Alsius), Lloret (l'INS Rocagrossa) i Roses (l'INS Illa de Rodes). El poc volum de nous professionals cada any no compensa els que es van treure el títol fa anys amb cursets i ho van deixant perquè ho tenien com a feina provisional per uns anys.
Per tot plegat, moltes empreses han d'optar per recórrer a socorristes de fora. “A nosaltres ens interessa trobar gent tan propera com sigui possible, millor si és de la mateixa ciutat, però cada cop és més difícil”, subratllen. Hi ha diverses comunitats on encara es poden treure els títols amb cursets i on, a més, la demanda és més baixa. També hi ha el cas contrari: a Galícia la situació és pitjor que aquí, ja que els títols antics han deixat de valdre si els socorristes no es treuen un certificat de professionalitat que els convalidi. Es preveu que tard o d'hora aquest certificat també es demanarà aquí.
El fet de recórrer a socorristes d'altres punts de l'Estat que no saben català ha ocasionat ja dues polèmiques lingüístiques a la demarcació aquest estiu: a Palamós i a Girona.
Curs de català, a Girona
Després que un usuari de la piscina de la Devesa es queixés fa un mes perquè un socorrista li havia dit que no l'entenia en català, l'Ajuntament de la ciutat i l'empresa responsable, Emergències Setmil, de Palma, han buscat socorristes d'aquí i no n'han trobat. “Fins i tot vam recórrer al SOC, i res”, subratlla la regidora d'esports, Isabel Muradàs, que destaca la bona predisposició de l'empresa. Al final, s'ha optat perquè els tres socorristes de fora contractats –dos de Granada i un del País Basc– facin un curs de català a primera hora del matí abans d'obrir la piscina.
Muradàs, que assegura que desenes d'ajuntaments catalans han hagut de recórrer a socorristes de fora de Catalunya, explica que si fa dos anys no es va posar el català com a requisit en el conveni amb Emergències Setmil va ser perquè creien que hi hauria el risc qua algun estiu no es pogués obrir la piscina. Ara, després de la polèmica, s'ha estudiat posar-ho a la pròrroga per un any que s'acaba de signar, però s'ha descartat perquè seria una modificació substancial de les condicions.
Sense sanció en el cas de Palamós
L'empresa encarregada del servei de socorrisme a les platges de Palamós, Pro-Activa Serveis Aquàtics, no sancionarà el socorrista que, segons denuncia una mare de Taradell, diumenge es va negar a atendre el seu fill, a qui havia picat una medusa, perquè li va parlar en català. Segons un comunicat, un cop acabada la investigació de l'incident, ha conclòs que “l'actuació per part del treballador, tot i no ésser l'òptima, no és sancionable”. A més, l'empresa lamenta que el treballador hagi rebut “amenaces contra la seva integritat física” després de l'incident.
Pocs municipis els exigeixen saber la nostra llengua
Olot i Calonge sí que ho demanen, mentre que en altres llocs es dóna per descomptat que els vigilants dominen el català perquè són gent del territori
Redacció
En pocs municipis gironins s'exigeix de manera explícita el català als socorristes. Exemples d'excepcions són Olot i Calonge, on la capacitat de parlar i entendre aquesta llengua s'especifica en les condicions de la concessió del servei. En altres llocs, com ara Ripoll, els vigilants són treballadors de l'Ajuntament, que ja té fixat aquest requisit quan incorpora empleats. En determinats municipis, el fet que es domini el català es dóna per descomptat. És el cas del Pla de l'Estany: tant Creu Roja (que es cuida de la Caseta de Fusta de l'estany de Banyoles) com l'empresa concessionària de la piscina de Cornellà del Terri agafen gent del territori, segons informen els dos ajuntaments. En qualsevol cas –hi afegeixen–, no els consta que mai hi hagi hagut problemes de caràcter lingüístic. També contracten personal d'aquí a Tossa. “Fa més de set anys que hi són, i no hem tingut mai cap problema”, detalla el regidor Xicu Nadal. D'altra banda, a Palafrugell el contracte de l'Ajuntament amb Creu Roja no especifica que es domini el català, però té un punt en què es valora la comunicació entre l'empresa i l'usuari. El regidor Xavier Rangel remarca que mai s'han trobat amb un problema lingüístic. A Platja d'Aro, on el servei el fa Proactiva –la mateixa empresa de Palamós–, es demana que dominin alguna de les llengües oficials a Catalunya.
Alt i Baix Empordà
Diversos pobles costaners de l'Alt Empordà admeten que han tingut dificultats per trobar socorristes en els dos darrers anys. Tot i això, els pobles grans, que sotmeten la contractació a concurs, han deixat la responsabilitat de la tria als concessionaris.
En el cas de l'Escala i Empuriabrava és Creu Roja. Al Port de la Selva, en canvi, és l'Ajuntament qui escull els socorristes. Ni a l'Escala ni a Llançà ni a Empuriabrava ni al Port de la Selva els consta que hi hagi hagut cap problema de comunicació entre socorristes forans i banyistes catalans.
Al Baix Empordà, les piscines de Palamós, Calonge, Palafrugell o Sant Feliu es gestionen a través de concessions, mentre que els serveis a les platges es fan per concurs. A Palamós, on ha passat el cas més polèmic, l'Ajuntament parlarà amb l'empresa perquè aquest estiu hi hagi personal que domini el català, fet que es convertirà en un requisit en futurs concursos.
La Selva i el Gironès
A Lloret tenen el servei concedit a Proactiva, la mateixa empresa de Palamós. El regidor Jordi Orobitg no té constància que hi hagi hagut problemes lingüístics.
A Salt, on se n'ocupa la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, tampoc tenen problemes.
(Informació de Jordi Casas, Joan Puntí, Jordi Ferrer, Joan Trillas, Lurdes Artigas i Ramon Estéban.)
