Emblema modernista
arquitectura ·
La Casa Lluvià és una de les construccions de referència dins el catàleg d'obres modernistes d'Ignasi Oms i Ponsa a Manresa
Va ser encarregada per l'empresari Sebastià Tàpias com a obsequi per a la seva dona
Entre el 1946 i el 1974 es va convertir en l'acadèmia Balmes, un centre privat on s'impartia educació primària
És sabut que el llegat d'Ignasi Oms i Ponsa és el més important de Manresa pel que fa a l'arquitectura. La ciutat disposa d'una seixantena d'edificis ideats per l'arquitecte modernista. Però el dia a dia fa oblidar que en només uns metres es reuneixen quatre d'aquestes construccions emblemàtiques. Es tracta, precisament, del carrer Arquitecte Oms, a tocar d'un dels punts neuràlgics de la ciutat, el passeig Pere III. Hi trobem la façana lateral del Casino, la Casa Devant, la Casa Torra i també la Casa Lluvià.
Oms (Manresa, 1863-Barcelona, 1914) va idear la Casa Lluvià pocs anys abans de morir, per encàrrec de l'empresari manresà Sebastià Tàpias. Va ser el 1908. Tàpias volia regalar a la seva esposa una residència amb jardí que recordés les cases de muntanya, però la parcel·la no era gaire gran en comparació a les habituals cases burgeses, fet que va obligar Oms a plantejar un edifici de planta rectangular amb una de les façanes alineada al carrer i la resta obertes al jardí, per aprofitar al màxim el sol i aconseguir una certa sensació d'aïllament.
La construcció de la casa va finalitzar el 1909. Quan Tàpias va morir, el 1922, l'edifici va ser adquirit per Lluís Lluvià (d'aquí el nom actual), un important fabricant de cintes. Durant vint anys, s'hi van fer diverses intervencions arquitectòniques, com ara el canvi d'accés –traslladant la porta principal del carrer Arquitecte Oms i utilitzant la porta del jardí com a porta d'entrada–, l'ampliació del soterrani i la construcció d'una escala exterior a través de la qual s'accedia directament a la primera planta.
Detalls intactes
El 1946, la Casa Lluvià es va convertir en l'acadèmia Balmes, un centre docent privat que va tancar portes l'any 1974. Més d'una generació de manresans encara la recorden. Tot i el canvi de mans, alguns dels detalls de la casa original encara es conserven avui intactes, com són les baranes dels balcons, fetes amb ferro forjat, les columnes de pedra o els sostres ornamentats amb un fantàstic treball de guix i pintures murals. L'habitació principal del pis superior té l'únic paviment de mosaic hidràulic que queda a la casa, amb unes sanefes que simulen catifes, i també conserva la fusteria original dels grans finestrals que envolten l'estança. És en aquesta sala on s'exposa l'armari llibreria que l'arquitecte Oms utilitzava com a despatx a la Casa Devant, de què era llogater. El moble va ser dissenyat per ell mateix en fusta tallada i les seves inicials estan gravades en una de les portes inferiors.
Enric Masana, delegat del Col·legi d'Arquitectes del Bages, explica que és una de les poques pertinences materials que s'han pogut recuperar del conegut arquitecte, ja que la seva plaça com a funcionari va fer que guardés gran part del seu llegat a les dependències municipals.
Quan l'acadèmia Balmes va desaparèixer, la casa va ser comprada per un promotor que la volia enderrocar per fer-hi pisos. La societat manresana s'hi va oposar durament, fins que, el 1979, va ser adquirida per l'Ajuntament.
La cessió al Col·legi d'Arquitectes va arribar el 1988, a canvi que l'entitat es fes càrrec de restaurar-la. Segons afirma Masana, aquest gest va ser una clara aposta per la preservació del patrimoni de la ciutat. “Que l'entitat estigui ubicada en un dels edificis d'Oms significa molt per a tots els arquitectes de la comarca; ens permet ser més propers a les entitats del territori i estar més arrelats a la nostra societat”, hi afegeix.
L'entrada a la Casa Lluvià és lliure i gratuïta. S'hi fan xerrades, tallers i jornades de patrimoni, entre altres activitats culturals.
