La cooperativa de segon grau Fruits de Ponent es va crear el 1992 i avui agrupa les cooperatives Del Camp d'Alcarràs, i Secció de Crèdit, Agrària-Progressiva de Benavent-Portella, Agrícola de Binaced i Agrària del Llobregós i Ramell. Ja des dels inicis de la seva constitució la venda a l'exterior va ser una de les prioritats estratègiques, com una manera de diversificar mercats i contribuir a la desestacionalització de l'activitat. La producció de Fruits de Ponent se centra sobretot en fruita d'os (bàsicament nectarina, préssec pla, cirera i albercoc), que representa un 80% de la producció, i de llavor (poma i pera).

Avui prop del 85% d'aquesta fruita es ven a altres mercats. “No vam iniciar les exportacions com una manera de fugir de la crisi, sinó més aviat com una via per posicionar-nos i guanyar prestigi”, explica el director general de la cooperativa, Josep Presseguer. Tot i així, Presseguer té clar que les vendes a fora han estat clau per a la permanència de la cooperativa. “Sense exportacions i sense recerca segur que ja no existiríem”, afirma contundent. I és que abans de la crisi el pes de les vendes a fora era significativament inferior: “En els darrers anys l'impacte de caiguda en alguns productes aquí ha estat del 40% o fins i tot del 50%, i això evidentment ens ha influït.”

En tot cas per Presseguer la caiguda del consum al mercat local no s'explica només per la crisi “sinó per la confluència també d'altres factors”. Entre aquests factors, assenyala el responsable de la cooperativa, hi ha la manca de cultura i de coneixements sobre el tractament de la fruita entre la població urbana d'aquí i en comparació amb la d'altres països de l'entorn.

La majoria de les exportacions de Fruits de Ponent es concentren als mercats europeus, amb una presència molt forta a França, Alemanya i el Regne Unit, tot i que abans del veto del 2014 Rússia era també una de les destinacions preferents (amb un 20% sobre el total de les exportacions), i enguany espera créixer força en altres mercats com ara l'italià.

A més, la cooperativa envia les seves fruites a mercats més llunyans com els del Pròxim Orient, on té presència a l'Aràbia Saudita o el Pakistan i l'Índia, i fins i tot s'ha atrevit a explorar altres mercats més complicats com ara l'Amèrica Llatina (el Brasil, Colòmbia i països del Carib) i l'Àsia (Malàisia, Singapur i Hong Kong). Són destinacions especialment difícils perquè la fruita necessita ser transportada en unes condicions especials de refrigeració i això fa que el cost logístic es dispari “perquè, a més, per a algunes destinacions l'única manera de garantir que el producte arribi en les condicions de qualitat òptimes és transportar-lo en avió”, explica el responsable de la cooperativa.

Per tot plegat Presseguer afirma que “exportar requereix una planificació, no és una activitat que puguis improvisar o que et puguis plantejar senzillament com una manera de treure quilos de fruita cap a fora”. Entre altres coses perquè “els gustos i les preferències dels consumidors varien a cada país”.

Per això la cooperativa té clar que una branca important de la seva activitat ha de ser innovar i cada any treu al mercat noves varietats que busquen l'equilibri entre una producció que no pot ser industrialitzada “però que busca garantir uns paràmetres de qualitat i d'aspecte de la fruita sempre iguals”, diu Presseguer.

A més, la cooperativa segueix la seva estratègia de diversificació i ha afegit la distribució de fruita que no produeix, com ara el kiwi, la magrana o el caqui, i busca també acords amb productors de fruita vermella, la qual cosa els permet mantenir una activitat més repartida durant l'any amb fruites que es mouen durant els mesos d'hivern.

L'any passat Fruits de Ponent va facturar 40 milions d'euros i enguany Presseguer espera “millorar” aquesta xifra.