Agnès Rotger

Agnès Rotger

Tribuna

On tens el cap?

Engego la ràdio al matí. Expliquen que Bruce Springsteen ha exhaurit en poques hores les entrades dels dos concerts que farà l’any que ve a Barcelona. Recorden que seran els que obriran la gira mundial,...

Tribuna

Tinc la regla

O la podria tenir, vaja. Perquè tinc úter i ovaris funcionals i encara estic en època fèrtil. Com un parell o tres de milers de milions de persones d’aquest món. I tot i així, encara és tabú;...

Tribuna

Una rosa sense amor

Fa anys vaig treballar en una empresa tradicional. El director era un senyor afable envoltat d’altres senyors d’afabilitat diversa a qui se’ls anomenava sempre amb el “senyor” davant del cognom...

Tribuna

La taula dels petits

Fa un temps em van encarregar un reportatge i em van adreçar a un expert que m’explicaria el tema. Vaig escriure-li per quedar i mentre esperava resposta em vaig estar documentant per preparar les preguntes....

Tribuna

Les festes pendents

Fem una jornada de formació amb l’equip de feina. A l’hora de dinar decidim demanar unes pizzes, i al cap de mitja horeta arriba un noi carregat de capses de cartró fumejants. Paguem i s’acomiada...

Tribuna

Contra escalfar cadires

A mitjans dels anys noranta esmorzàvem llargament amb els companys de feina al bar de la cantonada. Menjàvem unes truites espectaculars amb pa amb tomàquet. Fèiem tertúlies. No hi havia pressa perquè...

Tribuna

El ‘mix’ de Nadal

Assumim-ho: mai tindrem un Nadal de ginglebells, volant amb trineu per la neu amb jerseis decorats amb pare noels i rens mentre truca a la porta una coral de cantadors de nadales, ni ens farem petons amb...

Tribuna

No ets tu ni jo

M’encanten les nits electorals. Visc amb emoció les enquestes a peu d’urna, procurant no il·lusionar-me o desanimar-me gaire -encara que rarament ho aconsegueixo- i després m’empasso debats, formatgets,...

Tribuna

D’ossos i trens

Fa una hora que condueixes i necessites fer un cafè i anar al lavabo. Per sort, estàs a punt d’arribar a un poble. A la plaça de l’església, com passa tan sovint, hi ha un bar. N’obres la porta,...