Eva Garcia Pagan

Eva Garcia Pagan

L’APUNT

De desconeixements i cons voladors

La tercera setmana de judici al Suprem ha donat per molt, com les precedents, amb declaracions de Rajoy i Sáenz de Santamaría més polítiques que ajustades al que se’ls preguntava. Les anomenades...

L’APUNT

Un any i un dia

L’expulsió temporal (com una condemna, d’un any i algun dia) que Foment va decidir a aplicar a la Cecot per la seva indisciplina (ampliar muralles més enllà del Vallès) està a punt de caducar-se...

L’APUNT

I si només fos la banca...

La banca sempre guanya, diu la vox populi, però a l’Estat espanyol el costum és que guanyi la banca, les elèctriques, els grans capitals, Florentino... Els que mai no guanyen són els autònoms, les...

L’APUNT

Vàrem votar

Ens van menysprear, atonyinar i colpejar. Disparar pilotes de goma, intimidar amb armes i amenaçar. A alguns els van obrir el cap, una bretxa al front o a l’ull, els van arrossegar i tirar per terra....

L’APUNT

De manipulacions

Com que ahir no vaig anar a la manifestació espanyolista de Barcelona, reviso un dels pamflets que fa servir l’extremadreta per estar “informada” per veure què diuen que va passar, i ja d’entrada...

De reüll

Capacitats i autoestima

Xafardejant les ofertes de feina d’una cadena alemanya de supermercats instal·lada a Catalunya i sobretot el nombre de candidats que s’hi presenten, m’espanto en veure les xifres de persones que...

De reüll

Les empreses

En la construcció del relat que es van inventar a partir de l’1 d’octubre els que volien desacreditar el moviment independentista i social català, l’argument de la por econòmica ha jugat un paper...

De reüll

Permisos

Em sembla del tot increïble que fins fa pocs anys, els pares només gaudissin de dos dies de permís quan naixien o adoptaven els seus fills. A casa nostra, no ens hauria donat temps ni d’anar al registre...

L’APUNT

Una peça del tebeo

De petita hi havia unes petites peces en els TBO vells que corrien per casa que mai arribava a entendre. Els “Diálogos para besugos”, probablement obres del surrealisme o la ironia més fina, se m’escapaven....