Enric Serra Amat

Enric Serra Amat

De set en set

Prioritats i estratègies

En aquestes primeres hores de pre-campanya en què ja és ben clar que no hi haurà candidatura unitària, els partits sobiranistes s’afanyen a argumentar la concurrència en solitari amb una estratègia...

De set en set

Reflexions en la cruïlla

Quan es va fixar el rumb sobiranista per a Catalunya sabíem que l’Estat espanyol i els partits que defensen l’immobilisme rendista utilitzarien les forces judicials, político-administratives i policials...

De set en set

Carta a un babau

Senyor: em va sorprendre que em preguntés què vaig dir l’altre dia. Les meves paraules van ser ordenades, clares i precises: el nombre de persones que em demanen que prengui una decisió és prou important...

De set en set

Commoguts

Si commoure’s és sortir sobtadament d’un estat de repòs, de calma; desvetllar en algú una emoció; provocar en un altre un viu sentiment de compassió, tendresa o admiració, jo formo part dels...

De set en set

El manifest dels necis

Si neci és qui pren part per una qüestió sense saber el que hauria de saber, el manifest contra el referèndum de l’1-O, que aquest cap de setmana han fet públic un miler de persones des de les pàgines...

De set en set

Cor encongit, cap despert

Les manifestacions contra el terrorisme que el passat cap de setmana es van fer a Cambrils, Ripoll i Barcelona han estat carregades d’emoció. Ho vam veure en les diferents expressions públiques de...

De set en set

La dreta de tota la vida

La dreta de tota la vida és liberal. Són gent de casta, de pedigrí i de solera. Gent que sempre comprèn els seus interlocutors però que gairebé mai no hi comparteix res. Gent que somriu, dona copets...

De set en set

Fardells a l’aeroport

Per raons de seguretat però també per raons de civisme, el que no pot passar en un aeroport és que als viatgers se’ls faci pagar els plats trencats d’un conflicte laboral o d’una situació de...

De set en set

Favors que no fan cap falta

Hi ha qui es pensa que la seva quotidianitat és una bombolla en la que només hi caben les seves pròpies rutines i per això considera, erròniament, que el turisme l’envaeix i l’altera. I dic erròniament...