Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

Crítica
teatre

Trepidant ‘gotelé’ amb virus

La imatge de la Covid-19 al microscopi projectat a una paret té molta semblança amb el gotelé o gotejat. Sergio Blanco és un dramaturg d’autoficció que, aquest cop, s’ha atrevit a fer un pas més...

Crònica
enrenou Grec

“El Grec no es

Dilluns a la tarda envoltant a l’escenari de la sala MAC del Mercat de les Flors. L’actor i director Jon Català menja ametlles, despreocupadament, deixa les closques pel linòleum. Una planxa apareix...

Crítica
dansa-teatre

Tot un ‘Titanic’

Peeping Tom practica una dansa amb personatges. Per això, se’ls té com veïns del teatre. La coreografia es deu a la relació que tenen els ballarins en funció de cada rol, per molt líquids que siguin....

Crítica
teatre

Volums reveladors

Laida Azkona Goño i Txalo Toloza-Fernández han signat la tercera peça sobre la trilogia dels estralls del capitalisme a l’Amèrica Llatina. Ho han fet portant molt contingut, dit sempre des d’una...

Crítica
circ

Enèrgica embranzida cap al cel

Si el 2015, la companyia de circ contempoarni francesa XY ja van meravellar tothom amb Il n’est pas encore minuit, ara reperteixen l’èxit amb un cant a l’estol d’ocells. Potser l’emoció queda...

Crítica
teatre

Neu a la veritat

La colla del Sr Serrano (podríem dir-li Ramírez o López, o Palacios Tot és una convenció?) torna al seu format més concentrat a The montain. En el seu origami dramatúrgic fusiona tres històries...

L’APUNT

‘Billy Elliot’ haurà d’esperar

És evident que el sector cultural, en general, està complint escrupolosament les ordres sanitàries perquè té molta necessitat de generar confiança. Els teatres fa massa que estan tancats i cal activitat...

Crònica

Una llavor fèrtil i silenciosa

El col·lectiu Hui Basa, dirigit per Lali Álvarez, va protagonitzar al Jardí Botànic una acció del Grec Obert, dimecres i ahir. Life, que era una de les produccions del festival d’estiu de Barcelona,...

MARTA GALAN SALA
AUTORA RESIDENT DEL TEATRE LLIURE 2020/21

“Els artistes sabem que res és definitiu, vivim en emergència constant”

Amb dues dècades de carrera, es defineix com a resident, resistent, reincident i resilient. Entén que l’artista viu des de la contínua excepcionalitat