El Punt Avui

Feia temps que el Teatre Goya no proposava un muntatge de nodrit calat intel·lectual i humà com Skylight, de David Hare. Obres d'aquesta fondària reconcilien qualsevol persona amb el teatre de text....

Estimats feligresos, com que a hores d'ara la foscor ho reté tot, donem-nos la llum. Amunt els cors! Amunt els culs! Aquests salms irreverents esquitxen de dinamisme el cant de lloança al conill amb...

Una comèdia de Jordi Galceran que manté la tensió. Diverteix en un tema que, d'entrada, no en fa gens, de gràcia: un intent de segrest d'un empresari català per part de la banda terrorista ETA. La...

El Festival Neo retorna, escanyolit, després d'uns anys d'interrupció. Alguns espectacles eren reposicions, com l'Afàsia de l'Antúnez (TNC 1998) i Katastrophe d'Àlex Serrano (Beckett 2011). D'altres...

Qui hagi anat mai a Islàndia de turisme, s'adonarà que el seu àlbum de viatge es limitarà a l'extraordinària natura acompanyada dels companys de viatge, per prendre perspectiva. Passa igual en aquest...

Dissabte passat hi va haver un concert interessant a l'Auditori Axa de L'Illa Diagonal. Amb el nom Univers Mozart es feia un recorregut per la vida del compositor a través de la seva música religiosa....

Hi ha moltes raons per justificar que els mitjans generalistes tinguin un coneixement superficial de les arts del circ, però a les publicacions especialitzades se'ls ha d'exigir el mateix rigor i solvència...

Ensenyaré les cartes d'entrada: pel que fa a cabaret circense, m'interessen més els llenguatges renovadors de Martyn Jacques (The Tiger Lillies) o dels germans Forman (La Baraque Dromesko) que no pas...

Marilia Samper s'ha fet un nom, ja, en la dramatúrgia catalana gràcies a L'ombra al meu costat (en la cartellera només fins al 27 de maig). Ja havia sorprès fent una adaptació contemporània de F3dra...

La densitat i l'eclecticisme de la programació de la primera temporada de l'Archipel de Perpinyà dibuixen un extens arxipèlag estètic en què l'illa de la música de cobla ha estat abordada per la...

Fa gairebé una dècada desembarcava al Romea l'autor britànic David Hare amb un esplèndid Celobert protagonitzat per Josep M.Pou i amb el mateix autor convertit en intèrpret del seu monòleg Via...

Una comèdia musical sobre el delinqüent més barrut del país, Millet, oferia unes sucoses expectatives que, lamentablement, queden diluïdes en la inanitat. Una cosa és fer un bon gag al Polònia de...

Encara sort que hi ha espais i artistes disposats a arriscar-se, amb una clara voluntat d'oferir a l'espectador un món íntim i particular, capaç de trencar les xarxes de la mediocritat impermeable que...

La Mostra d'Igualada s'aferra a l'optimisme, tot i la crisi de les gires

La Mostra d'Igualada, que consolida el mercat de projectes de muntatges adreçats al públic infantil i juvenil, viu una jornada moguda

Mar Ulldemolins destapa un nou personatge. Si en anterior ocasions ha mostrat la seva sensualitat (Cock), desesperació (L'arquitecte) o fins i tot debilitat (Jocs de paciència) per citar tres espais...

Marta Carrasco s'ha aliat amb Alberto Velasco per construir No sé si..., una comèdia coreogràfica en què evoquen el joc (ingenu o cruel, per instants) de dues germanes bessones dins de la seva habitació....

Diuen que Shakespeare és universal per la capacitat de defensar els personatges dolents de les seves trames: els fa complexos, amb un punt persuasiu de perversitat. Manel Barceló interpreta un text de...

Com cada any, Catalunya celebra l'arribada de la primavera amb les representacions de la Passió. Un gènere teatral d'estirp medieval que celebra la peripècia de l'heroi tràgic, la mort del qual és...