Joan Trillas

Joan Trillas

L’APUNT

El terror de l’assetjament

Un servidor, que ja pentina canes, va sobreviure no només al pati del col·legi, sinó a uns religiosos que tenien més de sàdics que de referents; en tot cas podien ser referents, per sàdics. El maltractament...

L’APUNT

Millors salaris per a un millor turisme?

Ara resulta que alguns d’aquests que hi toquen han tingut una epifania i sostenen que en el món del turisme es necessita millorar els sous, que no calen tants de turistes i que el model es pot compensar...

L’APUNT

Consumir premsa, una gran necessitat

La importància de la comunicació contrastada, feta amb rigor, és clau en una societat sensata i, dins la discrepància, amb esperit crític. La revolució de les xarxes socials, governades pels algoritmes,...

L’APUNT

Deixar els fogons en mans d’inútils

Quan el 77% dels nuclis familiars de Girona que han rebut un ajut econòmic cobren menys de 1.000 euros mensuals i un 54 %, menys de 500 euros, i es dona un augment de ciutadans sense cap mena d’ingrés:...

L’APUNT

Un exili realment compromès

El periodista i analista polític nord-americà Robert D. Kaplan ens recorda en els seus llibres, com ara La venjança de la geografia, que poca cosa hem après de les lliçons que ens ha donat la història....

L’APUNT

Els problemes de ser garantista

L’administració és garantista perquè administra els béns públics amb diners que són de tots i totes. Fins aquí és raonablement fàcil d’entendre sense parlar ni del contracte social de Rousseau...

L’APUNT

El vàter, metàfora de l’egoisme

A l’àrea urbana de Girona es tiren al mes 9,5 tones de tovalloletes i altres articles d’higiene pel vàter. Això no és un despropòsit, és un escàndol de primer ordre. Però, té el seu sentit,...

L’APUNT

Vall-llobrega dins ‘El castell’ de Kafka

Només li van ser necessaris un relat curt, ’La metamorfosi’, i tres novel·les, ’El procés’, l’inacabada ’El castell’ i ’Amèrica’ per escenificar com la vida es converteix en un malson...

L’APUNT

Viure bé de les nostres deixalles

Que algú hagi guanyat el que no està escrit amb les nostres deixalles, dóna per pensar i molt. Ara tenim dos abocadors al punt de mira: Solius, mirant “d’aclarir la sentència”, que és el mateix...