El Punt Avui

A dos quarts de quatre de la matinada del 24 de febrer del 1994, el general Ratko Mladic, que dormia a la seu de l'exèrcit serbobosnià de Han Pijseak, es va despertar sobtadament. Va sentir que el cor...

Martin Schultz va arribar una hora tard dimecres passat a la cita de la triple convocatòria de les fundacions Catalunya Europa, Rafael Campalans i RBA, però la contundència i la fermesa del seu discurs,...

Buf, quin vertigen! La setmana del viacrucis esportiu i emocional que ha instal·lat la culerada al Shambalha, la nova atracció de Port Aventura. En què la cara girada de la doble derrota, i el cant...

Es pot trobar més plaer en el blanc? Desencadena més emoció el pendís de l'oblit? El vertigen de l'actor que no recorda el seu paper i queda mut a l'escenari, esperant que un atzar remogui els racons...

A les portes de Sant Jordi, dos dracs, dos dragons de Komodo, s'han estimat al zoo de Barcelona. Guntur i Asmara han practicat sexe, han copulat, ella d'esquena a ell, durant dues hores. I han tingut públic,...

Bolló. És el que menjaven les mules. Un mena de serradures de cereal, i és en el que acaben les últimes mones. Aquelles que anem deixant per cruspir-nos més endavant. Perdoneu que parli de mones en...

Com que estava més que esventat que els pressupostos que el Govern central havia posposat a les eleccions andaluses també serien austers, aquesta setmana no em vaig poder estar de passejar per la fira...

El gos de Goya em mira des d'una goma d'esborrar a la botiga del Caixafòrum de Barcelona. Ja passa això amb l'art i els temps moderns. Tanta teorització sobre el canvi de perspectiva per acabar esborrant...

En aquesta onada de canvi en la qual estem instal·lats, en què no hi ha res permanent ni immutable, només ens queda l'or. Sí, fixeu-vos que en el corrent de liquiditat que ens arrossega (el de Bauman,...

El dia que van enterrar Joaquim Muntañola, Barcelona lluïa com mai. El cel era net i clar, i des del tanatori de Sant Gervasi la ciutat s'estenia com una esplèndida catifa fins a tocar la ratlla del...

Amb una fesomia de pansa, dues tatxes per ulls, i unes ulleres que s'han quedat encastades en tres canvis de moda, és a dir que no són ni de pasta, ni de vidre a l'aire, que són metàl·liques i quadrades,...

L'agafo amb els dits, una mà a la cua i l'altra al cap, i, com qui s'acosta una harmònica als llavis, clavo una queixalada suau a una carn que segueix i va despullant l'espina central. Les laterals les...

La meva experiència amb la propina és irregular. I això que he viscut a banda i banda d'aquest gest. L'he rebuda i n'he donat. Ho he viscut millor quan l'he rebuda, en contra del sentiment general que...

Per què agrada tant de dir mentides, a la gent? Deu ser perquè la mentida és més agradable que la veritat. Què pots esperar de la realitat? És molt millor explicar fantasies, pintar l'existència...

De la mateixa manera que hi ha el verí del teatre, hi ha el verí de la cuina: la passió pels mecanismes i camins del gust, del paladar, el plaer que travessa cervell i tast. El mestre de mestres Ferran...

El cervell és líquid, sòlid o gasós? La pregunta se la fa l'actor Eduard Fernández, se la fa Peter Handke, al Teatre Lliure. I per extensió se la fan els espectadors de Quitt, els irresponsables...

M'agrada. Compartir. M'agrada compartir Catalunya. Amb aquest llenguatge de Facebook Catalunya es ven a Fitur, una de les fires turístiques més importants del món, que es fa al Campo de las Naciones,...

Amor i felicitat, i no necessàriament aparellats. És més, moltes vegades aquests dos conceptes, que poden ser els dos grans candidats a la pregunta de quin sentit té la vida, estan tràgicament en...

És per nassos que arribarem al cap del carrer. Avui molts nens el buscaran i uns quants l'arribaran a veure. En la mitologia catalana l'home dels nassos es passeja avui per pobles i ciutats, i els més...