75è aniversari de la Guerra Civil

,.
10 de febrer del 1939

La guerra acaba a Catalunya

Oficialment, el 10 de febrer és la data de l'acabament de la guerra a Catalunya. L'exèrcit republicà va marxar en desbandada i les darreres poblacions van caure, ara sí, el dia 13

Els últims combatents catalans

Molló és l'últim poble català a caure en mans de les tropes revoltades el 13 de febrer. 25.000 soldats republicans s'han concentrat en una bossa de resistents al nord de Camprodon i lluitaran en la...

El monument a l'exili que hi ha a la Vajol, i que reprodueix part de la família Gracia (pare i filla) QUIM GIRÓ / AJUNTAMENT LA VAJOL
9 de febrer del 1939

Una icona del drama

La família d'aquesta foto va viure refugiada durant la guerra a la Garriga i després es va exiliar per Ripoll i el coll d'Ares. Havia arribat a Catalunya fugint de les bombes de l'Aragó

Roser Rosés, membre del Consell de Savis del Museu d'Història de Catalunya, mostrant imatges de quan era jove ALBERT SALAMÉ

Una nena de l'URSS: de la il·lusió a les penalitats

A principi de febrer del 1939 feia dos mesos i mig que Roser Rosés (Barcelona, 1926) havia arribat a l'URSS amb la seva tieta i dues cosines. Formava part de l'última expedició d'infants republicans,...

.
8 de febrer del 1939

Llers esclata en mil bocins

El 8 de febrer del 1939 el campanar de Llers va tocar la una i ja no va tocar mai més. Els republicans en retirada van fer explotar 200 tones d'explosius acumulades a l'església

Escoles de Llers d'abans de la Guerra Civil, situades a la zona de ruïnes declarada protegida per Franco AJUNTAMENT DE LLERS

59 anys de ruïnes protegides, record “de la barbàrie roja”

La Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones va disposar que les ruïnes de Llers fossin conservades com un “monument nacional” i un record tràgic de l'explosió del 8 de febrer del...

,
7 de febrer del 1939

Un país fent camí nord enllà

Milers i milers de persones es van abocar cap a les fronteres amb França, amb molts passos nevats i l'aviació franquista que continuava bombardejant i metrallant les corrues de gent

Carles Pi i Sunyer, polític i intel·lectual va lluitar tota la vida a favor del catalanisme

La lluita persistent i abnegada de Carles Pi i Sunyer

L'èxode de milers de catalans fugint del final de la guerra i per evitar el que ja es preveia que seria una dura repressió del règim franquista va convertir alguns punts del país en centre neuràlgic...

Un edifici del carrer Nou de Figueres, després d’un bombardeig.  Biblioteca Nacional / Corriere della sera
6 de febrer del 1939

Figueres, la Gernika catalana

La sagnia que es va fer a Figueres s'ha de contextualitzar quan la capital empordanesa va acollir tres governs: el català, el basc i el de la República. Un objectiu de primer ordre