Societat

59 anys de ruïnes protegides, record “de la barbàrie roja”

La Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones va disposar que les ruïnes de Llers fossin conservades com un “monument nacional” i un record tràgic de l'explosió del 8 de febrer del 1939. Com a testimoni de la derrota republicana. Com a evidència “de la barbàrie roja”. “El pueblo de Llers, mártir de la guerra civil” o bé “La villa de Llers, una de las poblaciones que más sufrieron los rigores de la crueldad marxista” són expressions que es llegeixen en documents oficials de l'època. Amb els anys, les ruïnes es va convertir per als llersencs en un barri més del poble. Un indret d'uns 40.000 m² que Franco va prohibir reconstruir. Malgrat les nombroses gestions de l'Ajuntament, no va ser fins al 1998 que es va aconseguir el permís de l'Estat per reurbanitzar-lo i per tornar-lo a fer habitable.

Acabada la guerra, les famílies que no van poder tornar a casa seva, perquè vivien al recinte de les ruïnes, van tenir preferència per comprar els habitatges que el Patronato de Regiones Devastadas va construir a mig quilòmetre del nucli antic, el Poble Nou. Al final de la guerra es va aprovar per decret que les poblacions que havien estat molt malmeses serien reconstruïdes a través de Regiones Devastadas. Els presoners de guerra eren la mà d'obra. A Llers estaven reclosos en el que quedava de l'antic centre cultural La Inmortal. A l'agost del 1941 es van iniciar les obres del Poble Nou, liderades per l'arquitecte Pelayo Martínez. Hi van treballar 180 homes, 160 dels quals formaven part del destacament d'obrers reclusos controlats pel Patronato de Redención de Penas de Trabajo. Quan els presoners no eren suficients, el Patronato tenia dret a mobilitzar qualsevol veí i els seus carruatges. “Quan Llers estigui acabat serà indubtablement una de les atraccions de la comarca –publicava El Ampurdán el 1942–. Són mot estranyes a Europa les poblacions construïdes de planta nova. Llers, a més, tindrà com a motiu d'atracció les seves impressionants ruïnes.” La construcció del Poble Nou va costar nou milions de pessetes i va durar vint anys.

A Llers gairebé no es parla de la guerra. Sempre hi ha hagut un pacte de silenci. No va ser fins l'any 2009 que es va fer un acte oficial per recordar les víctimes: la inauguració de la placeta 8 de Febrer, a pocs metres de l'antiga església convertida en polvorí. “Avui volem homenatjar aquell campanar que va desaparèixer, aquelles pedres i aquells carrers que són el nostre passat invisible [...]. No volem parlar de vencedors ni vençuts, de cap ressentiment. Només recordar d'on venim i celebrar fins on hem arribat”, va dir l'alcalde, Carles Fortiana. Mesurades paraules.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’especial de Sant Narcís, sobre la cultura esportiva

girona

Restauració i comerç no veuen “el final del túnel”

Barcelona

Encara no som a l’abril

barcelona

El risc de rebrot supera els 1.000 punts a la regió

girona

Un invident es queixa a un conductor que aparqui a la vorera i aquest l’atropella

girona
Cinc tendències pel pitjor any pel retail
opinió

Cinc tendències pel pitjor any pel retail

professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior de Comerç i Distribució
Societat

Satanàs torna al cau

barcelona

El sector del taxi continuarà amb les mobilitzacions

barcelona

Protestes a Barcelona per l’enduriment de les restriccions

barcelona