“Tots tenim capacitat per persuadir el nostre entorn”

És un concepte que ha existit tota la vida. Un influencer abans podia ser des del mossèn del poble, l’alcalde o la dona de la botigueta de queviures. També tots aquells que tenen accés o visibilitat en els mitjans de comunicació. Hi ha el canvi amb l’arribada de les xarxes socials, que apareix la figura de l’influencer social o creador de continguts. Són usuaris que a través de crear contingut propi a través de xarxes socials són capaços de generar una audiència pròpia.

Sí, hi ha els macroinfluencers, són aquells que tenen comunitats d’un milió o més de seguidors. Els mitjans van de 7.000 a un milió. Els microinfluencers tenen entre 7.000 i 10.000, i els nanoinfluencers, que estarien entre els 5.000 i els 10.000.

De res serveix molts seguidors si aquesta audiència no interactua amb el teu contingut. Per tant, no tens capacitat d’influenciar. La mida serveix per classificar. El que és important és l’engagement, que és la suma d’interaccions que un contingut està reportant. Per exemple, quan es publica un vídeo a Youtube pots quantificar quantes visualitzacions, agradaments i comentaris està obtenint aquest contingut. D’aquesta manera tenim una dada més qualificada. Per tant, la mida no importa, sinó la qualitat.

Contractar un ambaixador de marca és delicat. Els influenciadors són els que són perquè la seva audiència els considera honestos. Per exemple, JPelirrojo, que té més d’un milió de seguidors al seu canal de YouTube, quan va morir un torero ell estava fent la campanya de Nestlé i el gelat Maxibon. Ell com a influencer té l’obligació d’expressar-se a l’audiència, i va fer públics missatges celebrant la mort del torero. Com a conseqüència del comentari, Nestlé va tenir una crisi de reputació i els usuaris van fer una campanya de boicot a la marca.

Ara està molt de moda aquest terme, però tots tenim capacitat per persuadir el nostre entorn, i per tant, tots som influencers. L’essència del màrqueting és el boca a orella. Al final, quan et contracten per a una campanya l’important és que hi hagi una recomanació tan real com sigui possible, i no patrocinada.

Un creador de continguts té capacitat d’utilitzar el més ampli ventall de xarxes socials. Al principi hi havia influenciadors que s’especialitzaven en alguna plataforma concreta, però ara no et preocupis, que un youtuber dominarà el Twitter. Però tampoc és necessari que un creador de continguts les faci servir totes, les plataformes, ja que un instagramer publica vídeos a YouTube.

Certament és una de les inquietuds que tenen actualment el jovent. De fet, una de les professions més sol·licitades ara mateix és ser youtuber. Aquí tots hem de fer molta pedagogia. Cal preguntar i saber per què ho volen ser. Per tenir fama? La fama no és tan gratificant. Pots perdre la teva intimitat, els teus espais. A més, quan arribes fins aquí, és molt complicat mantenir-s’hi.

Cal tenir passió per una temàtica molt concreta, has de ser molt constant, perquè cal pensar que hi ha youtubers que s’han passat anys penjant vídeos a les xarxes sense pena ni glòria. Cal ser honest amb tu mateix, amb el que penses, amb el que fas, per ser creïble. No és tan fàcil. Ser influenciador pot ser un complement, però no una professió. Ho has de fer perquè t’agrada, i si arriba la fama, doncs arriba.

Costa molt arribar-hi, costa molt mantenir-s’hi, i és molt fàcil caure. Pots passar-te de voltes amb un vídeo o penjar alguna foto com un “tot per l’audiència” i et pot acabar penalitzant. És un món molt complicat. Pares, acadèmics, professors, tots plegats hem de fer una feina de pedagogia, sobretot per als més joves.

Tots hem tingut aquesta etapa adolescent, en què som més vulnerables i hem viscut el fenomen fan. Però ara la gran diferència és que els pares i educadors desconeixen molt més l’entorn dels fills. Abans es podia parlar d’aquell amic de l’escola que era mala influència, però ara, com pots controlar-ho amb un món digital, amb un fill que té a les seves mans un món infinit de possibilitats? Poden triar i consumir el tipus de contingut que vulguin. Abans només hi havia la televisió i el comandament el tenia el pare. Ara el problema és que l’entorn és molt més desconegut, hi ha una escletxa digital entre pares i fills. Tenen l’eina, i en poden fer un bon ús o un mal ús. Ara costa més educar o aconsellar els nostres fills perquè no es deixin influenciar malament, i en canvi es deixin influenciar en positiu.

Com he dit abans, tots som microinfluencers, i hem de publicar el contingut amb què ens agradaria deixar un rastre. Si tu t’ho estàs passant molt bé en una festa, no cal publicar-ho. Cal ser conscient que tot deixa un rastre digital. És la teva empremta. Al final aniràs a buscar feina, i tots els gabinets de recursos humans no es creuen el teu currículum i van a buscar la teva vida real. Hem de tenir cura.