«Pim-pam, pim-pam»

Un programa d'humor triomfa quan la mainada juga a imitar els pallassos que veuen per la tele. Perquè les imitacions de Polònia i Crackòvia són la versió moderna dels pallassos vestits de vermell i amb nas de goma del segle passat. Al pati de l'escola s'intercanvien els papers i es diverteixen repetint la cantarella, la paraula, la frase, l'onomatopeia de moda. Fa quatre anys, els escolars catalans jugaven a ser Maragall i Carod-Rovira fent-se fotos amb corones d'espines. El mindundi als fogons de Ferran Adrià també va tenir el seu moment. I ja fa uns anys que en Molina i en Mini Molina li van prendre el relleu. Però mofar-se de la política ja comença a ser avorrit i ara els pallassos de la tele són Guti i Sergio Ramos de Crackòvia. I la cantarella, paraula, frase, onomatopeia de moda és «pim-pam, pim-pam». La paròdia de Guti és de les més celebrades entre els culers. I no tant per riure's de l'enemic, sinó per la manera en què han enfocat la imitació del personatge: una astracanada, un pallasso amb ulleres de sol que sembla sortit d'un concert de Chimo Bayo. I quan fa de parella amb Sergio Ramos són com els Laurel i Hardy en color. A la gespa, els referents són Puyol i Iniesta, però a la tele són els galàctics.