Comunicació

Josep Puigbó

“Donem valor a la paraula i visibilitat a la gent gran”

El valor de les entrevistes és deixar testimoni vital de personalitats, algunes poc conegudes

Josep Puigbó (Olot, 1958) escriu en el pròleg del segon volum del llibre d'entrevistes del programa (S)avis , amb el subtítol El compromís d'una generació, que els entrevistats han assumit un triple compromís. La setena temporada de (S)avis –la cinquena que presenta Puigbó– es pot veure cada divendres a la nit al 33.

Quines diferències hi ha entre la conversa de la tele i la que es pot llegir en el llibre?
És una entrevista reelaborada en funció del que es va dir, sense afegir-hi ni treure res. El valor del llibre és el de deixar el testimoni vital d'aquestes personalitats. A més, hi incloc uns destacats, unes impressions personals, sensacions que em van sorgir durant la conversa i l'espectador no va percebre a la pantalla, però crec que són interessants d'encabir ara per escrit, en el llibre.
El compromís és el que uneix la generació dels convidats?
Després d'haver-los entrevistat a tots, crec que estableixen un triple compromís: amb ells mateixos, les van passar magres i es van preocupar molt per la seva formació. Segon, amb els seus, còmplices en l'activisme i en la professió, i tercer, amb la societat, un compromís cívic i també generós.
A no tots els personatges els ha arribat el reconeixement públic.
Els requisits dels entrevistats és l'edat; superior als 70 anys. També hi ha el gènere –procurem que la meitat siguin homes i l'altra meitat, dones– amb oficis molt diferents i combinant personalitats reconegudes amb d'altres de més anònimes. Són converses de l'experiència, el coneixement i fruït d'una memòria a llarg termini envejable.
No hi ha espai a la tele per a la conversa franca i pausada. Ara el convidat ha de fer coses.
Sembla que les entrevistes han de ser atractives no només per la paraula sinó pel que ho adorna. El que hem volgut és reivindicar el valor de la paraula i donar visibilitat a la gent gran i mostrar-los com a persones actives intel·lectualment.
L'entrevista és dels gèneres periodístics més clàssics.
I no és fàcil. En el meu cas, però, no faig d'espàrring del convidat. Considero que l'entrevista agressiva, amb ànim de combat, està passada de voltes. Busco que aflori la veritat del convidat, tant per la comunicació verbal com no verbal.
Queden savis per escoltar?
I tant! Tinc llistes de dotzenes de persones. Tendim a relacionar els savis amb personatges coneguts, amb els de sempre, i n'hi ha molts que han estat fora del focus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia