“El periodisme ajuda a vertebrar la societat i ara és molt necessari”

Buscàvem un nom estiuenc, que fos refrescant; els gelats ho són, tot i que jo no soc molt de gelats. La paraula cucurutxo és prou cacofònica i, a més, fàcil de recordar.

Des de fa quatre anys, Ràdio Palamós està portant a terme una producció audiovisual amb més d’un centenar de reportatges ja emesos, que compten amb el talent de Carles Pastor a la imatge i l’edició. Amb la nostra producció audiovisual acostem a la gent el patrimoni, els camins de ronda o els cantants.

Sí, per la sèrie Història Amagada , amb Gabriel Martín i Carles Pastor, on mostrem elements patrimonials de molt de valor però que han quedat molt amagats al gran públic. D’aquest programa n’estem molt orgullosos. A més a més del ja mencionat El Cucurutxo , més enginyós, i Els Escenaris, on promocionem els cantants i grups locals en diferents espais de Palamós. De moment ja tenim més de cent reportatges emesos, tots amb un marcat accent també estètic, que es poden veure al nostre web. La idea és acostar temes més enllà de l’actualitat informativa, que seria més per a una televisió local.

Sempre dic que tota la meva mida he tingut un micròfon al davant. De dia com a periodista i de nit com a cantant en bars, locals, festes o festivals. Amb només dos anys ja cantava el Revolution dels Beatles i ja no he parat. Als catorze anys, Kurt Cobain va fer que tingués ganes de tornar a reprendre la guitarra i, des de llavors, he tingut molts de grups: Attica State, que pren el nom d’una cançó de John Lennon, més del tipus grunge, i, ja com a professional Vladimir, amb en Xavi Lloses, un dels millors pianistes d’aquest país, amb el qual vaig gravar quatre discos. I a Palamós i durant molts anys amb The Violet Frequency, que era més potent. A més també tenim un grup de versions, Litus³, que és molt peculiar, amb en Carles Vinyals i Francesc Muñoz, amb el qual toquem tant en festes majors com en pubs.

Es dorm molt poc, la veritat. A l’estiu treballo a la ràdio i gairebé cada dia tinc concert, uns cinc a la setmana. És prou enriquidor i, a més, després em serveix per pagar-me els viatges. I com els actors que trien els seus guions, nosaltres a l’hivern podríem tocar més, és cert; frenem, i així puc dedicar-me a preparar la gravació d’un disc propi. El micròfon i la guitarra formen part de la meva vida, com veu.

Als 25 anys vaig acabar la carrera, en aquells moments no tenia grup i vaig fer un punt d’inflexió vital en la meva vida i vaig marxar a Irlanda per dos motius: per espavilar-me –marxes amb 600 euros per tres setmanes i al final hi vius tres anys– i, en segon lloc, per millorar l’anglès. Tothom hauria de tenir una experiència així! És molt anglosaxó, si bé ells ho fan generalment abans d’anar a la universitat. Vaig triar Irlanda per U2 o per l’afinitat política amb Catalunya. Dublín no és la millor ciutat del món, però com diuen allà “Després de dues pintes els problemes desapareixen i tot flueix”. A més, vaig fer un màster com a músic de carrer. Un cop vaig tornar vaig aplicar el que vaig aprendre allà.

El que ha aconseguit Ràdio Palamós es convertir-se en un gran portal de comunicació sense renunciar a ser ràdio municipal. En els moments actuals, la informació local és clau perquè entre altres coses ajuda a vertebrar el territori. I tot això en un moment en què el periodisme està en un cul-de-sac i ha perdut rigor. Ara mateix sembla que la paraula periodista hagi quedat desprestigiada. Hi ha molta gent que ha deixat de banda els valors fundacionals del periodisme, com són contrastar la informació per donar-la amb rigor i sense ser marcadament tendenciosa.

Ràdio Palamós és una emissora que ha aconseguit des dels seus inicis convertir-se en un portal d’informació seriós i que ha sabut conjuntar molt bé informació local, que és clau per fiscalitzar el treball polític i social, i a la vegada tenir un retorn, aportant a la societat que ens envolta. La ciutadania té un instrument amb el nostre mitjà per saber què passa al seu voltant. Un periodista amic meu em va dir: “El periodisme ajuda a vertebrar la societat, i ara és més necessari que mai.”