“La ràdio és una eina de cohesió per a les entitats de Sants-Montjuïc”

Sí, perquè nosaltres som una emissora que ve de la base associativa. La ràdio és una eina perquè les entitats del barri tinguin un lloc on expressar-se o anunciar les seves activitats. No som un mitjà fet per una institució o un gran grup.

La veritat és que sí, perquè econòmicament no és senzill. És la part més dura de tot plegat. Moltes vegades es té la idea que un mitjà de comunicació local o de proximitat ha de ser marginal. I nosaltres hem volgut demostrar que som seriosos i constants treballant i que, si es fan bé les coses, això després es reflecteix en l’audiència, fins al punt que en l’última enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona ens donaven 10.100 oients.

Molts cops és així. Sovint es creu que són mitjans on la gent comença la seva trajectòria però on no s’hi pot fer carrera. I per què ha de ser així? Als Estats Units, per exemple, hi ha ple de canals de televisió que són locals, amb locutors que porten anys treballant-hi i que mostren aquella saviesa que et dona l’experiència. Hauríem de tenir prous recursos per tenir i consolidar grans professionals, com els que ja tenim. I, sobre això, vull recordar que en un moment de crisi com l’actual, on les grans corporacions estan retallant o tancant, en ràdio el principal ocupador de periodistes, ara mateix, són les emissores municipals.

És cert que a algunes emissores locals els ha costat, però en el nostre cas estic content de com hem fet aquest procés. Hem tingut gent jove que des del primer moment han apostat per la ràdio per internet, el podcast o les xarxes socials. I això ens ha anat molt bé, perquè l’aposta participativa en ràdio dona molt més joc que, per exemple, en la premsa escrita. A més, nosaltres no només fem ràdio. També tenim un portal de notícies i, sense voler-ho, hem fet una multiplataforma, i amb la broma vam començar a fer-ho fa catorze anys. I això es diu aviat.

Sense cap dubte. El que fem aquí seria impossible de fer en un districte com l’Eixample. I per què? Perquè no té aquest esperit de barri, el seu urbanisme és diferent, el teixit comercial és més de grans cadenes… Tenir botigues de barri fa molt, igual que entitats centenàries, ja que som un territori que venim de ser vila. Sants era independent fins al 1897 i, per tant, tenim corals i entitats en general que tenen més de cent anys. I aquest sentiment de pertinença ha estat clau per desenvolupar la necessitat de tenir una veu pròpia.

No ens limitem a explicar, només, el que passa al districte, sinó que en formem part. I això passa perquè la gent que fem la ràdio formem part d’aquestes entitats. La ràdio és una eina cohesionadora en aquest sentit, ja que les agrupa una mica a totes, i acaba organitzant les activitats que impliquen coordinar una mica a tothom. Per això ara fem una recollida de joguines unitària de Sants-Montjuïc, i abans se’n feien vàries. Fem una feina de xarxa, de cohesió i, sobretot, de recuperació de sentiment de pertinença a un barri. I això és molt important, perquè si fas militància de barri, hi acabes comprant, i això fa que les botigues no només aguantin, sinó que acabin patrocinant l’equip de futbol del teu fill, i així s’allarga la cadena...

Hi ha hagut de tot. En l’apartat més negatiu hi ha hagut un fenomen de globalització que ens ha afectat, per una banda, per la part comercial, amb grans cadenes que no inverteixen en el barri, i també en la vessant institucional i que s’ha traduït en la pèrdua de poder dels districtes enfront de l’Ajuntament. Ara mateix els consellers o el regidor del districte, que per a nosaltres és el nostre alcalde o alcaldessa, no el votem els veïns. I això hauria de poder passar. De fet, fa anys era impensable que el regidor o regidora de Sants-Montjuïc no hi visqués.

En els últims quatre que hem tingut, ha estat així.