El català universal

Què porta una persona de Nova York, Londres, Mont-real, Sicília, Buenos Aires, Melbourne, Tòquio o Mèxic DF a aprendre català? El programa Katalonski –una paraula que vol dir català en polonès, búlgar, bosnià, rus, bielorús, croat i serbi– hi intentarà donar resposta setmanalment i des d’avui a través del músic islandès Halldor Mar. L’espai –integrat per tretze episodis– està protagonitzat per gent que ha après català a les classes que l’Institut Ramon Llull organitza a universitats de tot el món, a casals catalans o al web Parla.cat per motius sentimentals, acadèmics o de curiositat.

El mateix Mar, que fa gairebé vint-i-cinc anys que va venir a viure a Barcelona, diu que “segurament molts dels que hi surten estan en el mateix cas que jo, que em vaig apropar al català a través de programes com ara el Sense títol, d’Andreu Buenafuente, i de la música, que hi va jugar un paper molt important. Jo tenia un fill molt petit i recordo haver sentit un disc d’Albert Pla interpretant cançons infantils, i també Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa, i vaig veure que en català hi havia cançons precioses”. El músic –conegut per les seves versions en anglès de cèlebres cançons catalanes i que debuta en el món de la televisió amb Katalonski– considera que el rodatge ha estat “una aventura en la qual m’he anat trobant amb gent molt simpàtica d’arreu del món”, i està satisfet d’haver “descobert grans històries, com ara la de l’argentí Leandro, que tenia agorafòbia i que gràcies a l’interès per aprendre català arran de la sèrie Polseres vermelles es va veure capaç de sortir de casa”. Mar explica també que la sèrie vol fugir de qualsevol lectura política, i que “molta de la gent que hi apareix està al corrent del que està passant a Catalunya, però el programa no busca això”.

El director de Katalonski és Oriol Gispert, per a qui l’espai “ha estat com obrir les portes d’una classe on estan estudiant català i saber els motius pels quals cada un ho està fent. Gent d’arreu del món l’ha après pel Polònia, per les sèries de TV3, perquè l’han trobat per internet”. Gispert ha volgut donar-hi “un ritme àgil, pensat per a prime time. Cada episodi va combinant diverses històries i també hem volgut compartir moments especials dels protagonistes”.

Situacio d’inferioritat

Pel director de TV3, Vicent Sanchis, respecte a la llengua, “els catalanoparlant estem en una situació d’inferioritat volguda perquè no volem veure com som d’importants, ens hem d’estimar una mica més”, i Katalonski suposa un pas en aquest sentit: “Quan ens assabentem que hi ha estrangers que estudien català al seu país pensem que són rarets, però potser no ho són tant perquè n’hi ha molts”. Sanchis elogia la feina de Halldor Mar i descriu Katalonski com “un programa fet amb tendresa, televisió de primer nivell”, i hi afegeix irònicament: “Vaig conèixer Halldor per casualitat, estava cantant temes de Sisa al costat de la Sagrada Família. Era molt pelut i a mi els peluts em fan molta enveja.”