Fem Girona, últim dia

La vista és privilegiada des de l’estudi número 1 de Fem Girona , des d’un tercer pis de la rambla Llibertat. La veu d’Eduard Cid és una de les més característiques del dial gironí i part de la història de la ràdio a les comarques gironines. Comença els seus dies de ràdio a Ràdio Grup, l’emissora del GEiEG, que va iniciar emissions el novembre del 1983 al local del carrer de la Creu. Eduard Cid comença el tàndem professional amb Julià Bernabé el 1994, quan Bernabé, provinent de Barcelona, arriba per dirigir Onda Rambla Girona; el GEiEG decideix prescindir de la ràdio i cedeix els drets d’explotació de la freqüència a Onda Rambla de Luis del Olmo. Bernabé, que es defineix com “un home de Luis del Olmo”, recorda quan va descobrir un dia el pis de la Rambla, un espai diàfan, i en el qual ara s’acumulen premis i records. Un piano de la família Del Olmo, i una tele formen part de la decoració de l’estudi 1. El 2004, Onda Rambla trenca amb Onda Cero i, després d’uns mesos sense emetre res, Vocento, l’editora del grup Abc, compra les emissores a Del Olmo sota el nom de Punto Radio. Eduard Cid i Julià Bernabé hi continuaran treballant, amb una programació local que va disminuint fins que a finals del 2011 Vocento decideix tancar les delegacions. Homes de ràdio, més de quaranta anys davant d’un micròfon, buscaran aixopluc a la freqüència municipal que tenia l’Ajuntament de Girona. Sota el paraigües de COM Ràdio, a partir del febrer del 2012, Eduard Cid i Julià Bernabé hi realitzaran un magazín en desconnexió. Al setembre i enmig d’una reestructuració, a causa de la crisi, que fa endreça i ordena els mitjans locals a Catalunya, la COM canvia de marca, La Xarxa, impulsada per la Diputació de Barcelona. L’objectiu és proveir de continguts multimèdia ràdios i teles d’abast local al país. Eduard Cid i Julià Bernabé creen la productora Girona Ràdio SL per oferir-hi continguts locals sota el nom de Fem Girona.

Tota aquesta teranyina de noms, de cadenes radiofòniques amb una perspectiva barcelonina i estatal, de grups mediàtics forans, que desembarquen a Girona per crear-hi una delegació, s’hi instal·len i, quan els números no surten, liquiden la parada, forma part de la història més recent de la ràdio local a les principals ciutats del país, però també exemplifica una mancança en el cas de Girona: la necessitat d’una ràdio municipal forta que mai hi ha estat.

L’octubre de l’any passat va vèncer l’encomana de gestió a La Xarxa, i l’Ajuntament de Girona decideix treure a concurs la producció dels continguts de la freqüència municipal. L’aposta del consistori és externalitzar-la enfront de l’oposició, sobretot de la CUP, que defensa la gestió directa. És aleshores quan comença la negociació amb els responsables de la productora Girona Ràdio SL, que decideixen no presentar-se al concurs per diferències econòmiques. Amb una plantilla de quatre persones, a banda d’Eduard Cid, amb 60 anys, i Julià Bernabé, de 62, s’inclou un tècnic i una periodista, els responsables de la productora consideren que són necessaris 260.000 euros anuals per mantenir l’actual servei. La proposta inicial de l’Ajuntament de Girona era substancialment inferior de 30.000 euros. En el ple del 21 de maig, es va retirar de l’ordre del dia l’aprovació inicial del concurs de la ràdio municipal per unes qüestions tècniques i la intenció és incloure’l en el ple de juliol. Des de l’Ajuntament es vol apostar per un model de ràdio d’informació local, plural i amb participació d’entitats. Consistori i responsables de la productora tampoc es van posar d’acord en les condicions per al servei fins a finals d’any en espera de convocar i resoldre el concurs de la ràdio municipal. Des de l’Ajuntament s’ha trobat una solució provisional i es garantiran les emissions a la freqüència 92.7 FM.