Comunicació

ÀNGEL CASAS

PERIODISTA I ESCRIPTOR

“Conec la mètrica però Déu no m’ha cridat pels camins de la poesia”

Ha deixat la televisió per convertir-se en escriptor. Acaba de publicar, a Quaderns Crema, ‘¿Nadal? No, gràcies’, tota una revolució del cançoner tradicional nadalenc.

Què és aquest llibre que ha titulat ‘¿Nadal? No, gràcies’?
És una esmena a la totalitat, a tota aquesta sèrie de festes bassades en creences i que han esdevingut pur consum, i un neguit per a molta gent perquè han de regalar forçosament, han de buscar el regal per a l’amic, per a la nena, han de comprar menjar que surti per les orelles, després l’han de menjar, han de reunir la família. Jo he intentat reflexionar sobre el Nadal català.
Què pensa del Nadal?
El cristianisme fa seva aquesta història-llegenda del naixement del nen fill de Déu i tots ho sabem perquè hem anat a una escola de religiosos i ens han colat això. Soc una persona molt poc creient i molt escèptica, no em crec res del Nadal. Quan ets petit et fa una gran il·lusió perquè són els únics dies, sobretot en la meva infantesa, en la postguerra, en què hi havia més llum al carrer, i més soroll i gatzara, i, als nanos, ens donaven un regal per Reis. Però, a mesura que passen els anys, vas reflexionant i t’ho vas mirant, t’adones que és un gran engany, i que en el fons tot això es munta perquè El Corte Inglés pugui vendre molt.
En les nadales del llibre descriu una Mare de Déu divertida.
Era una dona, no crec en éssers mig déus mig homes, crec que la gent té les virtuts i els defectes de l’ésser humà, i, aleshores, veig una parella que té un fill amb els problemes que té qualsevol parella quan es presenta molta gent a casa i tot el mullader que se li ha girat a l’entorn.
Parla d’un sant Josep que es queixa perquè no li reconeixen la paternitat.
Així com en els Pastorets clàssics divinitzen aquestes situacions, jo humanitzo els personatges, humanitzo els pastorets i els converteixo en terroristes o en sindicalistes, com és la gent normalment.
Què trobaran els lectors d’aquest llibre?
He seguit el tarannà del cançoner popular, i després l’he girat com un mitjó. El llibre crec que té tres parts, o quatre. Una és la nostàlgia dels temps de postguerra, com era aquell Nadal, tot això és la introducció. En una altra part es tracta de desmuntar el cançoner i donar-li una altra interpretació. També hi ha una reflexió sobre com és el Nadal català, que és diferent de l’andalús, de l’italià o de l’americà, i l’escatologia és molt present en el Nadal català, tenim el tió i el caganer, això només passa aquí, per tant el nostre és un Nadal amb un perfil singular.
Per què en el llibre dona estructura clàssica a les rimes?
Conec la mètrica i la rima però Déu no m’ha cridat pels camins de la poesia. Malgrat que sé escriure una dècima o un sonet, no soc un poeta. Hi he volgut donar una estructura molt clàssica perquè el Nadal la té, i moltes vegades faig servir un català que jo diria prefabrià. També he utilitzat els diminutius, tot això ho he fet servir perquè són els tòpics que il·lustren el Nadal català.
Hi inclou temes actuals com ara ‘La panera mediterrània’, que sembla fer l’ullet a Serrat.
Sí, també escric un vers inspirat en Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa, i elpoema de La nit de Santa Llúcia, de Josep Maria de Sagarra. Faig servir aquests girs i formes per construir una història que explica com és un pessebre en una casa del Putxet.
És un llibre divertit?
En general és una anada d’olla, i potser hi hauria hagut de posar una franja dient que pot ferir la sensibilitat, tant de fanàtics religiosos com de la tradició, i dels amics de les coses inamovibles.
Els creients i els amants de les tradicions poden llegir el llibre sense enfadar-se?
L’humor sempre és crítica. Crec que, als fanàtics, de tot tipus, els pot caure molt malament, però la gent intel·ligent té sentit de l’humor i és capaç de dissociar una cosa de l’altra. Ara, hi ha intolerants a tot arreu. Crec que el llibre és un bon regal de Nadal. Si t’agrada, el regales als amics, i, si no, el regales als enemics.
Feia temps que treballava en aquest llibre?
No tenia ni forma de llibre. Quan van prohibir el fum del tabac, vaig participar en la campanya “Sant Just sense fum” i se’m va acudir que això tocava molt de prop el cançoner tradicional perquè Fum, fum, fum és la cançó emblemàtica del Nadal. I vaig construir un poema en què explicava un pessebre sense fum. Era una broma per enviar als amics pel Nadal. Vaig pensar que era una mina anar fent coses semblants al voltant de les cançons tradicionals nadalenques, i van anar sortint històries que estaven desades en un calaix. A la primavera publicaré un llibre de relats a Quaderns Crema. Sandra Ollo, directora de l’editorial, em va demanar si tenia alguna cosa més, li vaig parlar d’aquest text i l’hi vaig dur pensant que no li agradaria, em va dir que era molt divertit i em vaig enamorar del que havia fet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia