Alcantarilla

Ja fa temps que sóc addicte als solemnes debats de política general, d'investidura o sobre l'estat de la nació. Per tant, tenia ganes d'empassar-me el ple del Parlament de dilluns i dimarts. Repeteixo que esdeveniments com aquests poden ser també espectacles televisius d'allò més estimulants, plens d'instants memorables, anècdotes sucoses que passen desapercebudes i motius d'hilaritat. Tot plegat per passar una boníssima estona davant la tele, amb moments per a la grandesa i la profunditat política homogèniament barrejats amb pensaments més prosaics i, per què no, divertits.

Instant 1. Veure que el PP ha exigit canviar el seu emplaçament dins l'hemicicle. Sorprèn molt veure Alícia Sánchez-Camacho just al darrere d'Artur Mas. Només allargant el braç pot acariciar-li el tupè. Es festegen mútuament amb alegre cordialitat. Fins i tot s'agafen de les mans i s'envolten la cintura amb els braços. Divertidíssim.

Instant 2. Debut de Joan Laporta. S'oblida de saludar el president de la Generalitat i Artur Mas li ho retreu amb habilitat i un punt de mala llet. Caram, aquí la gent no està per bromes. Immediatament em ve al cap la foto de tots dos berenant a la rambla Catalunya fa quatre anys. Laporta s'escalfa i gesticula, li falta només una empenta per posar-se com a la llotja d'Old Trafford.

Instant 3. Durant la votació descobreixo que el segon cognom d'un dels diputats és Alcantarilla. No vull faltar al respecte a ningú, però no puc evitar preguntar-me com és possible que Alcantarilla pugui ser un cognom.