Ganes de República

Fa una setmana dèiem que Antena 3 feia sèries pensant-se que era l'HBO. TVE ja fa temps que s'emmiralla en la BBC a l'hora de copiar el detallisme de les sèries d'època, de recrear-ne l'atmosfera, l'esperit. No seria el cas d'Águila roja, que és un carnaval; es disfressen per desvestir-se. Sí que busca cert segell de marca amb 14 de abril. La República. Que sigui una continuació de La Señora és una excusa com qualsevol altra. Agafem un parell de personatges ja coneguts per l'audiència, els posem a viure a Madrid i ja tenim un fil per on començar a escriure. Però l'origen esdevé sempre secundari: perquè la història d'amor, triangular preferiblement, principal motor de qualsevol ficció, sigui d'època, contemporània o futurista, la protagonitzen uns altres. I 14 de abril. La República té moments de gran vistositat audiovisual i, en general, la narració eleva el nivell mitjà de la majoria de sèries espanyoles. L'escena al cabaret –amb actuació inclosa d'Amparo (Marta Belaustegui) imitant Ute Lemper– s'enllaça amb episodis més fulletonescos com la trobada al paller entre ell i ella. I ella torna de París, refinada i menys innocent que en el paller, com si fos Sabrina esperant retrobar-se amb el seu Humphrey Bogart. Escoltant el discurs d'Encarna (Lucía Jiménez) gairebé enarboro la bandera amagada a la calaixera. TVE proclama la República i TV3 ho farà ben aviat. Ja sigui per efemèride –80 anys se celebren enguany– per moda o per deute històric, el cert és que aquest discurs idealista, llibertari i igualitari s'agraeix, per molt somni que sigui, davant de tanta biografia reial.