Sobre BTV

Tinc la sensació que no s'és gaire just amb Barcelona TV. Jo mateix, des d'aquesta columna, no li dispenso l'atenció que caldria malgrat que és estrany el dia que no transito en algun moment per la seva graella.

És cert que la seva programació tal vegada sigui un punt immobilista, que li convindria un horari de màxima audiència una mica més dinàmic i que sovint porta un pèl massa a l'extrem el concepte de televisió de proximitat i potser li aniria bé un punt més d'atreviment en apostes d'entreteniment.

Ara bé, dit tot plegat, afegim de seguida que Àngel Casas està fent una feina titànica. Amb la retallada pressupostària que li van entaforar tant si ho volia com si no ha aconseguit ressituar els bioritmes de l'emissora i racionalitzar-la. És molt, però molt difícil fer bona tele, equilibrar intencions i resultats, necessitats i continguts, poder posar-se davant d'una graella i sentir-se'n orgullós, contemplar dades d'audiència i no voler amagar-se sota la butaca. I Barcelona TV és una bona tele. Sempre ve de gust passejar-se per La portería, Telemonegal no és altra cosa que un referent absolut, El debat de BTV és professional i mesurat, Connexió Barcelona, un bon programa de barris, Jo què sé! o l'art de la conversa, Les notícies de les 10, pur rigor. Un exemple més concret: el seguiment que l'emissora va fer de les primàries del PSC va ser impecable.

En un context mediàtic amb la llei de la selva com a consigna per a la supervivència, té molt mèrit que Barcelona TV segueixi ferma i rocosa en aquest mapa mutant i polimòrfic.