Romànic

Apassionant el reportatge L'aventura del romànic, dirigit i conduït per Josep Cuní i emès dimecres a Sense ficció. Inicia la narració sense preàmbuls ni orgues, situant-nos a Ainet de Besan, Conques i Bernui, pobles on els seus veïns s'han rebel·lat contra el sistema que els vol desposseir de les seves joies romàniques i han decidit fer-se càrrec ells mateixos de la conservació a casa seva. Tota una troballa aquesta demostració de zel per allò que és seu i s'estimen. No volen ni sentir a parlar de museus, donacions, vendes ni punyetes. Aquest punt d'arrencada ens serveix per capbussar-nos en un segle d'ambicions, robatoris, operacions fosques, espolis... S'assenyala amb el dit acusador figures destacades del filibusterisme més depurat: l'antiquari americà Ignacio Pollak, que va despullar les parets de l'església de Mur i va vendre els frescos a Lluís Plandiura, industrial català que poc després les va vendre al museu de Boston. També Josep Bardolet, marxant d'art que tampoc queda precisament ben parat. I una ombra de dubte se situa sobre la venerada figura de Frederic Marès: com va aconseguir la seva descomunal col·lecció?

Bullen les idees i les preguntes. Ens presenten dos col·leccionistes privats. D'un no ens diuen el nom, l'altre es diu Jaume Argelich i té una pintura romànica penjada en una paret de casa seva. Per què no se'ns expliquen més coses? D'on l'ha tret, què pot valer...? I finalment una pregunta: ens estimem molt el nostre romànic, però, se'l pot considerar únic, fora de sèrie? Pot ser que estigui fins i tot sobrevalorat? Una segona part ja!