Sílvia Cóppulo / Després de dos anys a les tardes, a partir del setembre presentarà el magazín matinal del cap de setmana de Catalunya Ràdio
un programa és fresc, ‘light' i amb entreteniment,
em poso a córrer
Serà la veu dels matins del cap de setmana a Catalunya Ràdio a partir del nou curs.
Mantindrà la marca d'El suplement o canviarà El secret?
Ho estem acabant de parlar si apostem per El secret que és un bon nom o mantenim El suplement per raons històriques.
El secret ha complert la missió que se li va encarregar?
Crec que sí. El que em van demanar va ser: Sílvia, aixeca l'audiència. La franja de la tarda estava ensorrada, per dir-ho d'alguna manera, i els últims anys diria que no havia tingut prou atenció. Hem deixat la franja magníficament situada pel que fa al nombre d'oients, des del punt de vista quantitatiu [l'últim EGM atorga 85.000 oients a El secret]. Des del punt de vista qualitatiu, hem fet un programa amb el concepte de servei públic molt clar. Amb anàlisi, reflexió, entreteniment; arran del seguiment que vam fer de la nevada vam rebre un Ondas.
Hagués preferit continuar en
la franja de tarda?
M'havia compromès a fer el que hem fet: en dos anys a aixecar l'audiència, a tenir una capacitat de convocatòria molt important. La veritat és que estic encantada de poder dedicar més temps a altres elements de la meva vida. Per exemple, incrementar la meva presència a la televisió. També començo el grau de comunicació i indústries culturals a la Universitat de Barcelona (UB) i m'han fitxat com a professora; tot just fa deu dies que he acabat el doctorat. Em fa molta il·lusió fer classes. I després d'una dedicació tan important aquests dos anys, el meu despatx professional, Ecos, estava bastant en stand by i hi havia projectes que pràcticament no podia assumir. Estic encantada de poder continuar vinculada a una empresa que m'estimo tant com és Catalunya Ràdio i amb una dedicació de temps inferior.
Entenc que el canvi ha sigut volgut, pactat entre tots dos?
Ha estat un canvi acordat.
Quins canvis trobarà l'oient?
Encara ho estem dissenyant, però penso que els programes s'han d'adaptar a les necessitats, a l'estat anímic dels oients. Hi haurà alguns canvis, però no gaires. Qualsevol programa a mesura que va evolucionant veus quines coses funcionen i quines has de canviar. Però potser tindrà un to més relaxat... Diuen que vaig molt ràpid (rialles). Els oients de la tarda van amunt i avall i els del cap de setmana tenen un ritme més tranquil. El que farem és el que ha anat tan bé a la tarda adaptar-ho a les necessitats i a l'estat anímic del cap de setmana.
L'actualitat hi serà present? Sempre pensem que al cap de setmana s'atura el món, però també passen coses.
Les tendències més innovadores en ràdio fan programes amb contingut al cap de setmana. Quan sento que un programa
és fresc, light i amb entreteniment, em poso a córrer. Vol
dir que allò no està treballat,
no és creatiu. I el programa tindrà contingut, sinó no seré jo. Entenc que la ràdio ha de fer sempre servei i entendre servei amb tota la dimensió de la paraula; no vol dir que tot hagi
de ser terriblement dens, però la ràdio del cap de setmana
requereix de continguts en algun cas una mica superiors dels que últimament ha tingut.
Fent autocrítica què creu que
li ha faltat a El secret?
L'hem anat millorant de mica en mica. Tot és millorable.
Però ens ha anat molt bé. Fas projectes al llarg de la vida
professional i d'alguns estàs més content que d'altres i d'aquest, n'estic molt contenta. I no és mèrit propi, sinó de tot l'equip. Ha estat un programa que hem fet molt artesanalment, de trencar formats.
L'augment de presència a TV3 com es concretarà?
Amb un projecte que es pugui fer realitat el 2012.Estem començant a parlar; no puc anar més enllà, és molt incipient.
Quina diagnosi fa del periodisme actual amb les noves
xarxes?
Les xarxes donen molta informació, però no la categoritzen, no la contrasten; hi ha gent que comença a pensar que amb la informació que rep del Twitter en té més que suficient per viure. Quin és el valor afegit que
han d'oferir els mitjans clàssics? Potser no s'ha de fer la competència al Twitter, sinó incorporar-lo. Hem de pensar quin producte oferir a aquell usuari que amb el Twitter ja en té prou;
quin producte li podem oferir i que li resulti atractiu. I li podem oferir l'anàlisi, la perspectiva, la categorització, elements que permetin la reflexió que no s'aconsegueix amb una piulada.
Pensa que potser a la ciutadania, instal·lada en la desafecció, no li interessa la reflexió, el per què passen les coses?
Hem donat massa veu a coses que no eren informació per molta roda de premsa que es munti. A reproduir el que el que té el poder vol dir. Hem malacostumat els oients, lectors, que potser ens demanaven més periodisme i no només ser altaveu del poder. Penso que és cap aquí on hem d'anar. Cal reclamar fer preguntes més compromeses. En definitiva, un nivell de compromís més alt de tothom.