Cofrents en l'ull de mira de la inseguretat des de fa més de 10 anys
El setmanari El Punt del País Valencià publicava el 7 de desembre de 2003 un dossier sota el títol d'energies anacròniques
La periodista Empar Peiró publicava ara fa deu anys al setmanari El Punt del País Valencià, un ampli dossier sobre el que venia en titular “Energies anacròniques”. Mentre Alemanya començava aleshores a tancar les seues centrals nuclears, Cofrents continuaria algunes dècades més en marxa degut a com de difícil resultava reemplaçar-la.
Tots els grups ecologistes consultats aleshores coincidien en apuntar que aquesta Central Nuclear ubicada a la Vall de Cofrents, es podria tancar d'un dia per a un altre sense massa problemes, però l'obstinada realitat mostra com encara ara, aquesta infraestructura continua en marxa.
Mentre aquests grups ecologistes valencians parlaven del tancament de Cofrents, en l'àmbit governamental res no feia pensar que aquest puguera arribar a produir-se.
De fet, aleshores, únicament es va fer esment del desmantellament d ela Central Nuclear de Zorita, una planta que en aquells anys —2003— ja era una planta de molt poca productivitat i amb un llarg historial de problemes de seguretat.
La publicació setmanal valenciana, posava l'accent sobre la necessitat de potenciar les energies renovables, però aleshores encara estaven a la cua dels objectius del desenvolupament energètic i disposaven d'un pla que no agradava ningú.
Altres temes del setmanari
A més de la secció d'opinió en que hi deien la seua , els professors Doménech i Adell, també disposaven d'espai opinatiu, el jurista Vicent Àlvarez i la jove escriptora Pau Ribera.
Tot seguit, el setmanari publicava una entrevista amb el professor Francesc Martínez, qui manifestava que la manca de pluralitat ideològica i el deteriorament de les relacions amb la direcció, l'havien obligat a abandonar el seu lloc de treball al Ceu Sant Pau al capdavant del departament d'Història de la Comunicació. Així mateix denunciava que no hi havia criteris de caràcter pedagògic, científic, acadèmic o universitari que justificaren les decisions d els direcció i afegia que allà mateix tot responia a motivacions polítiques.
En el camp de la política social, el periodista Enric Orts, publicava el 7 de desembre de 2003, que Unió Valenciana vorejava el trencament davant la decisió de presentar-se o no a les eleccions generals. Els crítics a Chanzá podrien abandonar la formació si, finalment es decidia, com així fou, no concórrer. La candidata a ocupar la presidència en substitució de Julio Chanzá, Lorena Ferrandis, va quedar neutralitzada aleshores.
En el terreny sindical, s'informava en aquest setmanari que després de dos anys de funcionament independent, el Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública Valenciana celebrava el II Congrés, en què es presentava com la segona força en vots en els àmbits administratius de la Generalitat Valenciana.
Novembre de premis
La difusió cultural d'aquells any —el 2003— es trobava en el frontispici d'uns premis que amb el suport de Bancaixa i les edicions que realitzava Bullent, atreien la curiositat de lletraferits i persones pròximes a la cultura en general.
Els Premis Bernat Capó es consolidaven a la comarca d ela Marina com a un referent literari incontestable, capaç d'aglutinar la societat cultural, econòmica i política d'aquesta contrada valenciana.
La publicació repassava en aquesta edició, el conjunt de premis i guardons literaris que la societat valenciana acollia durant les darreres setmanes de novembre i primer dies del mes de desembre d'ara fa deu anys.
Nova polèmica lingüística
El PuntEl Ministeri d'Educació gestionat aleshores per Pilar del Castillo, aprovava un decret on es reconeixia el valencià com a idioma oficial i permetia el seu ensenyament diferenciat del català a les Escoles Oficials d'Idiomes de l'Estat.
El conseller d'Educació i Cultura d'aleshores, Esteban González Pons, havia trencat el vot de confiança que li havien concedit les associacions i col·lectius de defensa de la llengua, després de proposar la inclusió de l'ensenyament del valencià, diferenciat del català, a les escoles oficials d'idiomes de l'estat. La mesura va estar fortament criticada al País Valencià, ja que suposava un punt d'inflexió en la dinàmica oberturista que havia establit el seu departament en l'àmbit d ela política lingüística, sobretot després de l'aprovació del decàleg Pons per al foment d ela llengua en l'àmbit administratiu.
Aquesta decisió va causar perplexitat entre els partidaris d ela unitat d ela llengua, ja que la línia racionalista seguida pel president Camps, també li servia per a marcar distàncies amb Eduardo Zaplana, que es va caracteritzar pel impulsar la castellanització i la independència del valencià respecte al català.
Sindicats, universitats, partits polítics i autoritats filològiques, es van afegir a la indignació i inclús van declarar que la situació els recordava a la denominada Batalla de València.