‘El crac' ara fa teatre
Joel Joan grava la segona temporada de la comèdia àcida de TV3 amb més personatges i cameos d'actors de prestigi que juguen a riure's de si mateixos
El rodatge va començar dilluns al casino del Masnou
i s'allargarà fins
a l'octubre
Del món del cinema al del teatre; tots dos, però, amb els mateixos duels d'egos, un joc d'aparences i vanitats que Joel Joan i Hèctor Claramunt, els artífexs d' El crac , examinaran en aquesta segona temporada, des de l'autoparòdia i amb la voluntat de “riure's de les nostres misèries”. Dilluns l'equip va començar el rodatge dels nous capítols al teatre del Casino del Masnou, i és que el crac –Joel Joan afusellant la imatge mediàtica que es té de Joel Joan– ara farà teatre. La primera temporada se centrava en el rodatge d'una pel·lícula sobre el general Moragues, l'heroi del 1714; ara s'ha canviat el plató per l'escenari i el pati de butaques.
Sense revelar gaires continguts de la trama per mantenir l'expectativa, Joel Joan va avançar que es manté el to d' El crac , que es va guanyar el títol de sèrie de culte catalana: “Tractem temes que impliquen emocionalment l'espectador per després portar-los al paroxisme, a l'exageració, a les situacions molt ridícules, però sempre basant-nos en l'empatia que l'espectador pugui tenir amb els conflictes essencials dels personatges.” Joel Joan va destacar que es tracta d'una temporada “més oberta”, amb “més personatges i amb més conflictes emocionals: “No pivoten a l'entorn del crac, sinó que viuen el seu conflicte propi; penso que l'audiència ho agrairà.”
La segona temporada s'emetrà, en principi, el primer trimestre del 2017, gairebé tres anys després de l'estrena de la sèrie, l'octubre del 2014. “Ha costat molt”, reconeixia Joel Joan, molt content, però, d'estar ja en el rodatge –fa un any escrivien els guions–. “El moment de la tele és complicat i les decisions es prenen quan es poden”, va afegir. Pel que fa als cameos, no va voler confirmar noms però va assenyalar que són actors “de molt prestigi” de l'escena catalana. “Hi ha qui és més reticent i qui ho és menys; ha estat un procés llarg i abans d'escriure una línia amb l'Hèctor [Claramunt] ho vam pactar amb ells: hi ha d'haver un alt consens perquè te'n fots d'ells, ens riem de les nostres misèries, les meves particulars i les de tothom.”
Metatelevisió: evolució de l'humor
El crac era i és un risc, una aposta diferent de la ficció catalana a què l'audiència de TV3 està acostumada. Buscant en referents anglosaxons, sobretot Louie (2010), que encapçala l'última generació de comèdies més incòmodes que barregen realitat i ficció, El crac juga amb el fals realisme i l'autoparòdia per bastir una tragicomèdia. “És una comèdia àcida que a vegades fa pupa a l'espectador; aquest punt de cruesa no és freqüent a TV3, i sobretot en el públic”, explicava Joel Joan, que recalcava la fidelitat de l'audiència. El crac va ser dels programes més visionats a internet. El crac va evolucionar un gènere, el de la comèdia televisiva, molt instaurat en l'imaginari, amb títols com Teresina S.A. o Plats bruts. Es fan sèries catalanes menys encotillades? “Menys políticament correctes i amb voluntat de no quedar-se en la façana”, conclou Joan.