“Reivindico els tòpics”

És un repte per a mi. Fa molts anys que estic en aquesta professió i he fet feines de formigueta. L'objectiu ha sigut la contenció; no diria que he hagut de treure'm vicis adquirits –perquè som actors i t'acotes a unes directrius– però sí que hi ha una inèrcia de treballar d'una manera determinada amb el Polònia. També ha estat una descoberta, un mirall per mi mateixa! Perquè no estic acostumada a un registre així, a veure'm amb la cara neta de maquillatge, de les caracteritzacions. I em fa molta il·lusió també per treure'm pors i complexos, de poder treure'm l'etiqueta d'actriu de paròdia. I xapó per Diagonal TV i TV3 per haver-hi apostat, perquè els actors som actors i podem fer un gran i ampli ventall de registres. El que passa és que els que ens contracten moltes vegades pequen d'etiquetar-nos. I a 39+1 han fet una aposta valenta de càsting amb Sílvia Abril i Marta Tornés. Per la rapidesa amb què s'ha fet tot, necessitàvem actors amb molta capacitat resolutiva.

Sí. I n'hi haurà. Sobretot amb la franja d'espectadores que coincideix amb la meva generació. Som dones que ens han inflat el cap amb la idea que ho podem fer tot.

Crec que sí. Ens han fet creure que podem ser superdones, i superdones només ho poden ser aquelles dones que tenen molts recursos. Hi ha un capítol en què la Vilma (Sílvia Abril) li diu a l'Ília: “No volies ser una gran periodista, tenir casa, parella, fills...? Doncs conforma't amb el que tens, que està molt bé.” I ara que he estat mare, he volgut, també egoistament, seguir realitzant-me professionalment.

Sí, però eliminant trets, que són molt meus. El personatge, sí que respira l'atmosfera del que he viscut els últims anys.

És molt diferent. El que hi té en comú és que hi ha un grup de dones actuals, modernes. Crec que Infidels tenia un punt de sofisticat. Explicava una realitat d'un estament molt concret de dones. En aquesta sèrie parlem de perfils de dones més homogenis, amb situacions molt quotidianes. La família és d'un estatus mitjà-alt però per les circumstàncies han hagut de rebaixar el nivell de vida. I és molt realista, és el que li està passant a molta gent.

M'agraden aquestes novel·les perquè quan no tens gaire temps per dedicar a la lectura et fan passar una bona estona i hi ha una part d'identificació molt atractiva.

Reivindico els tòpics. Quan vas creixent et van passant coses a la vida i encara que en vulguem defugir, tots acabem sent víctimes de segons quins tòpics, els acabem incorporant.

Sóc molt heterogènia. Des de Breaking Bad a Mad Men. M'encanta Modern Family. A l'hora de plantejar-nos 39+1, no és el mateix, però ens ho havíem de mirar com a referent. 39+1 s'aproxima a la comèdia anglesa i crec que l'actor català té molt d'actor anglès. També es descobrirà en aquest registre, a la tele, grans actors com Joan Carreras i Julio Manrique. El repartiment pot presumir que en la comèdia s'hi pot sentir molt còmode.

Faig una crida als homes a no tenir prejudicis. Els agradarà però diran que ho miren perquè s'ho mira la dona. Amb les trames de Joan Carreras i Julio Manrique també s'hi poden sentir molt identificats.

Ha anat evolucionant, però és un món dominat per protagonistes masculins. Almenys a fora s'hi està apostant, com a The Good Wife, House of Cards, i, a més, amb una franja d'edat elevada. S'hauria de fer un 49+1; pot donar molt.