Estat de malenconia

La malenconia, amb un cert fatalisme romàntic, ha envaït darrerament el cinema de Hong Sang-soo, director que, amb esperit rohmerià, ha abordat de manera prou juganera les incerteses de les relacions sentimentals amb variacions de situacions argumentals semblants. El cas és que sembla haver-se decantat cap a Truffaut, que va parlar de l’amor com a joia i com a pena, fins a acostar-se a l’esquinçament de Philippe Garrel. Potser, de fet, sobretot hi pesa la pena (i els remordiments) en dues de les tres últimes pel·lícules del prolífic director. Una és En la playa sola de noche, presentada en l’última Berlinale, i l’altra The day after, revelada en el Festival de Canes, on el cineasta sudcoreà també va dur Claire’s camera, que a la vegada pot considerar-se un contrapunt lluminós de la segona: en totes dues hi ha un home amb remordiments arran de la seva relació amorosa amb una empleada que acomiada. En tot cas, el referent autobiogràfic, que sempre pot intuir-se en Hong Sang-soo, es fa evident en aquests últims tres films, que no amaguen que són una transfiguració de la seva relació amb l’actriu Kim Min-hee, present en tots tres.

Si The day after està més centrada en un personatge masculí, un editor literari que és un àlter ego del mateix director, En la playa sola de noche està focalitzada en una figura femenina on es projecta Kim Min-hee, la seva intèrpret, i es divideix en dues parts: la primera transcorre a Hamburg, mentre que, en la segona, la protagonista retorna a Corea del Sud per continuar-hi vivint una experiència de dol en la separació de l’amant. En aquesta pel·lícula commovedora i discretament impúdica hi domina, doncs, la malenconia puntuada per l’adagio del sublim Quintet per a cordes en do Major de Franz Schubert.