Cultura

El magnat de les llibreries

L'Ajuntament de Barcelona estudia les fórmules que té París per protegir el comerç cultural i de proximitat

París destina cent milions
a protegir el comerç cultural
i posseeix fins
a 60 llibreries

El trasllat de les llibreries Jaime's, Documenta i Ona i de la desaparició de la Catalonia i la Roquer, entre d'altres, sense oblidar el tancament recent de Negra y Criminal, no s'haurien permès a París. La capital francesa té un sistema pioner a Europa per salvar l'anomenat “comerç cultural”. A través del programa Vital'Quartier 2, engegat el 2004, s'han fet diverses operacions de rescat d'establiments i acompanyament del negoci llibreter fins al punt que, avui dia, l'Ajuntament de París és el principal propietari de llibreries, amb una seixantena, que aviat és dit.

Tot va començar amb la desaparició progressiva de les llibreries i bouquinistes del Quartier Latin, engolides per les marques de moda. I els élus,
és a dir, els polítics mu-
nicipals, van reaccionar
decididament mitjançant aquest programa de gran abast que pretén revitalitzar el comerç de proximitat als barris.

Com funciona Vital'Quartier? Com es gestiona? Aquestes són qüestions que va esclarir el director general del Semaest, Didier Dely, davant d'una delegació de l'Ajuntament de Barcelona encapçalada pel tinent d'alcalde Jaume Asens, que va viatjar a París a principis de setmana.

Com a societat d'economia mixta publicoprivada, el Semaest és una operadora que vetlla pel petit comerç, i en concret per les llibreries independents que, com a tot arreu, fan la viu-viu davant de megaplataformes de venda en línia. Per rebre ajut, però, s'ha de demostrar que són rendibles i, en aquest sentit, el model llibreter està canviant. “Hem vist que les llibreries tradicionals ja no són viables; per això fomentem que les noves s'instal·lin a prop d'editorials i s'especialitzin”, explica Dely. En són alguns exemples Éditions Cassini, de literatura científica; Éditions Sillage, de rareses i curiositats, i la Nunc!, de street art. Un altre cas és el de la mítica llibreria La Hune, que va estar a punt de tancar i que, gràcies a l'Ajuntament, s'ha reconvertit en una llibreria especialitzada en fotografia.

El Semaest pot comprar l'edifici on es troba el comerç afectat o bé oferir un contracte de lloguer protegit i fins i tot imposar una clàusula d'afectació perquè, en cas de venda de l'edifici a tercers, es respecti la permanència de l'establiment. Per això, disposen d'un pressupost previst per al 2016 de 40 milions d'euros (30 milions procedents de l'Ajuntament i 10 de caixes d'estalvis). Des de la posada
en marxa del programa, ja ha gestionat cent milions d'euros i protegeix 650 locals comercials.

Són diners invertits en un programa que funciona, i això ho saben bé a Comme un Roman..., una llibreria independent del tercer districte. Gràcies al Semaest, té un contracte de lloguer protegit per un període de 25 anys. Karine Henry i Xavier Moni, els llibreters, expliquen els múltiples ajuts que rep el sector, com ara un de creat pels mateixos editors, que destinen un percentatge de les seves vendes a crear un fons per ajudar els llibreters a instal·lar-se. Aquest fons està exempt d'interessos i es pot tornar en un termini de tres anys.

Comme un Roman..., a més, integra una associació pionera de venda de llibres en línia, Paris Librairies. “Tenim una llista comuna dels estocs de totes les llibreries i així el client pot localitzar el llibre que necessita i anar-lo a buscar directament o fer que l'hi portin a la llibreria més propera.” Els llibreters independents, que malden per sobreviure en un panorama que ja ha deixat enrere gegants com Virgin i Chapitre, estan convençuts que han d'aconseguir oferir un servei igual de “ràpid” i “còmode” que el que troben a la xarxa per ser competitius. L'experiència ja s'ha estès per Lió, Niça i Bordeus, i a Barcelona aviat se'n podria engegar una de similar.

Nova eina a Catalunya

Els llibreters catalans preparen una nova eina que oferirà el mateix servei als clients de llibreries. L'actual Liberdrac, que fins ara es dedicava a la venda de llibres digitals, passarà a ser Libelista i ampliarà la seva oferta. “Serà una empresa que proposarà un servei logístic integral en què hi haurà una gestió unificada dels estocs de les llibreries, com a París, i l'enviament dels llibres a casa dels clients, però també oferirem la possibilitat de fer autoedicions, per exemple”, explica Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters. A finals d'any es presentarà el projecte sencer.

Un viatge inevitable, en tren...

Avui es clou a París el Col·loqui Internacional Barcelona-París, organitzat per la Universitat de Barcelona amb la Universitat París 1 a l'Institut d'Études Avancées, amb l'objectiu d'estudiar i difondre les relacions entre les dues ciutats des del 1875 fins al 1975. Tres dies de conferències orquestrats pel professor Antoni Martí Monterde, que va dedicar la seva exposició a un dels francòfils per excel·lència de principis de segle: Josep Pla. Per unir els dos mons: la línia fèrria. I va ser en el viatge en TGV que portava la comitiva de professors cap a la Ciutat de les Llums (i també la de polítics municipals i periodistes) que Antoni Martí –“devot del ferrocarril”– va parlar de la importància d'aquest eix ferroviari, que el mateix Pla honora en el seu escrit Sobre París i França (Obres Completes IV), redactat als anys seixanta. “Pla es mou en el territori de la memòria i els records inventats, és ficció autobiogràfica”, diu el professor. En el primer capítol, El viatge (editat ara en un llibret independent per Renfe i SNCF), Pla narra el seu primer viatge a París, on anava a treballar de corresponsal, el 17 d'abril del 1920, i rememora la sortida des de l'estació de França. “Anant tot bé, eren vint hores de tren”, escriu. Rusiñol, Eugeni d'Ors i Eugeni Xammar, així com Juan Goytisolo, més recent, són altres intel·lectuals que van recórrer el trajecte en tren fins a París. Caldria fer la història cultural d'aquesta línia.”

Barcelona, més a prop de ser Ciutat Literària

París s'alça com a model en la protecció de les llibreries, però en canvi no posseeix l'etiqueta –mal que sobti– de Ciutat Literària, un distintiu que sí que ambiciona Barcelona. El viatge a París ha servit per presentar la candidatura Barcelona Ciutat Creativa Unesco de la Literatura a responsables diplomàtics i culturals. Entre els principals “actius” –en paraules d'Esteve Caraés, de l'ICUB–, hi ha el projecte del Muhba, Vil·la Joana, la casa de Verdaguer a Vallvidrera que obrirà les portes properament; el CCCB, “que s'està configurant com el centre de la literatura a la ciutat amb festivals de renom com ara el Kosmòpolis”; les biblioteques de Barcelona i la seva tasca per crear lectors entre la població jove mitjançant nous programes de préstec de llibres digitals, i el projecte de crear –i això és nou– una trobada internacional d'editors com la que fins ara es feia a Santander. “La candidatura no és un projecte tancat i encara estem rebent les propostes de la ciutadania.” El pressupost previst és de 670.000 euros, i
la resolució es donarà a conèixer l'11 de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona

“Volia encendre consciències”

barcelona
DAVID POZOS
DESENVOLUPADOR DE VIDEOJOCS

“Hem donat molta importància a la història i reforçat el contingut”

barcelona

Un art aferrat a la vida

Girona

No tot es pot comprar

girona

Pedaços de realitat

Girona

New Order actuarà a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols

L’àvia que era del KGB

Sant Sebastià