El Gat Perich té sorpresa

El 18 de març passat es van donar a conèixer els premis Gat Perich que honoren la memòria del dibuixant Jaume Perich i reconeixen el talent en el camp de l'humor. En la modalitat de humorisme gràfic, se'l va endur el veterà dibuixant andalús Andrés Vázquez de Sola, i el dedicat a l'apartat mediàtic, el programa Polònia. Ahir, després de la clàssica passejada pel port de Barcelona amb Golondrina i un petit trajecte en un comboi especial del Trambesòs, es van lliurar els dos premis. Però aquest guió que ja estava programat es va alterar quan Fer, impulsor del premi, juntament amb Raquel, filla de Perich, i l'associació Perich sense concessions, va anunciar un nou premi Gat Perich sense que ni els membres del jurat n'estiguessin assabentats. El guardó va ser per al periodista Josep Maria Cadena que, entre altres especialitats, ha cultivat l'humor en el camp de la divulgació periodista. Entre els innumerables llibres sobre els dibuixants de premsa del primer terç del segle XX, també se'n troba un de dedicat a l'obra de Jaume Perich.

Cadena, que es trobava a l'auditori de RBA, on es van lliurar els guardons, en qualitat de membre del jurat va destacar la necessitat de l'humor com a eina de lluita per les llibertats i també com al seu succedani en temps de carència de drets.

Abans havien parlat els membres del programa de TV3, Polònia, Jaume Buixó, Queco Novell i el director de l'espai, Toni Soler, que es va declarar seguidor de tota la vida de Perich: “La meva germana gran comprava la revista Por Favor”. Soler va fer una defensa també dels valors de llibertat de l'humor i va defensar el dret a riure's fins i tot de les coses en les quals un creu fermament.

Al seu torn, el veterà Andrés Vàzquez de Sola, nascut a San Roque (Cadis) l'any 1927, va establir una relació de complicitats històriques entre Andalusia i Catalunya. Va defensar la proclamació de la república catalana i la república andalusa i va recitar un llistat de complicitats personals “de las dos naciones”. Vázquez de Sola, que va exiliar-se a França als anys 60 a causa de la seva militància comunista, va instal·lar-se a París i després de passar fam va triomfar amb les seves caricatures de Franco a la publicació satírica Le Canard Enchaîné.