Els secrets de la Veronal

La Veronal construeix una geografia particular, espectacle a espectacle. Com qui modela les platges de la seva illa. Un cop definides, consensuades i apreses les normes del seu llenguatge (la manera de relacionar-se en aquest espai imaginari i abstracte de la dansa) estableix norma. Aquest divendres estrenaran Kova, un espectacle en el qual mostren de manera didàctica quin són els codis creats per ells que permeten moure's per aquella illa. És el seu secret més ben guardat.

Dijous la ballarina Lali Ayguadé recupera Portland, (2014) en la programació de dansa de La Pedrera. I l'endemà arrenquen les dues funcions al Sant Andreu Teatre (SAT!). La Veronal és una companyia que interessa arreu del món. I els del Temporada Alta, conscients de l'interès, també els han programat per tancar el cicle de cap de setmana de creació contemporània, adreçada a programadors internacionals, amb una peça en construcció: Equal elevations.

Marcos Morau, el coreògraf de la companyia, ja navega per altres ports d'Europa i d'Amèrica, contínuament. Amb la companyia o individualment. Algun exemple? diumenge interpretaven Russia (2011) a Panamà. Morau prepara un workshop perquè sàpiguen comunicar-se mínimament amb aquest llenguatge, quan treballa per altres companyies. De sobte, tots parlen Kova i extreuen or dels racons del coneixement que han anat acumulant durant anys als seus cossos. Morau sap que els ensenya unes nocions bàsiques, de turista experimentat i prou. Kova el preparava fa unes setmanes, amb cinc ballarins, cinc “nadius de la Veronal”.

La visita puntual l'ha feta amb el Centro Dramático Nacional (Nippon-Kokú, 2015); amb la dansa tradicional basca dels de Kukai Dantza (Oskara, 2016); o amb Dansk Dance Theater (Waltz) o amb Hessisches Staatsballet Damstadt Wiesbaden (Ariadna, 2016). És impressionant el viatge d'aquesta companyia, creada per alumnes de l'Institut del Teatre que van fer-se regidors del Mercat de les Flors per poder amarar-se de dansa contemporània, tant com podien. La seva primera producció al Mercat de les Flors va ser al 2011, Rússia. Però, cal preveure que ja havien presentat unes interessants credencials a Fira Tàrrega amb un dels primers assaigs oberts del director artístic Jordi Duran, Los pájaros muertos (2009).

A l'assaig, hi ha na música incidental, que acompanya. Acaben de dinar iMorau treballa amb Lorena i Marina Rodríguez un duet de cames que s'entortolliguen. Semblen pètals d'una flor que s'obre i es tanca màgicament, en qüestió de segons. Assistim al moment privilegiat en què Morau formula la pregunta: “És possible...?” i les dues ballarines s'enrosquen sobre si mateixes fins que la gravetat (la de sempre) i l'elasticitat (inusual) ho permeten. I sí, al final, se sent un clam de sorpresa d'una d'elles que respon: “Sí, es pot.” Vaja, un yes, we can que va fer viral Obama fa uns anys. I és que Morau aclareix que res està prohibit en el llenguatge Kova en la seva geografia de la coreografia. Però cal, això sí, que aporti, que sumi de la resta. Durant la mitja hora en què el duet va treballant l'evolució del quadre, els altres tres components (Laia Duran, Manuel Rodríguez i Sau Ching Wong) aprofiten per provar, provar-se i memoritzar el que pot ser un solo. Kova serà un fragment de duets, trios, quartets i unísons sense dramatúrgia: abstracció pura.

El Kova expressa una emoció a partir de la suma d'elements. Però, a diferència de Platel, Pina Bausch o Sasha Waltz, no parteix de l'emoció que es pretén imbuir al cos del ballarí. Aquest té una emoció variada, però el seu moviment és més pla. La suma d'il·luminació, de música, de projeccions, d'ordre en què apareixen les escenes pretenen transmetre la desesperació, la feta, la buidor, però és l'espectador el que acaba posant el matís al color de l'escenari.

La Veronal, amb Morau com a bandera, és una illa que acaba d'expandir-se. En l'oceà de la dansa contemporània, la seva aparició ha provocat unes onades que, lluny de voler imposar res, plantegen noves formes als ports de cada illa veïna. No són pirates, ni fenicis; són onada que es desplega fresca i encuriosida per les altres latituds.