Un projecte de La Caixa i Blanca Marsillach porta la gent gran a l'escenari

“La casualitat ha fet que, trenta anys després, torni a estar dalt d'un escenari. I m'han vingut una sèrie de preguntes: què ha passat, és que torno a ser jove? Seré capaç de sortir-me'n...? El que sí que sé és que he arribat tard, però vull demostrar que sóc viu!” Amb aquestes paraules, no sense un punt d'emoció, explicava unes hores abans en Francesc les seves inquietuds abans d'actuar davant d'un auditori ple de l'EspaiCaixa Girona. Aquesta oportunitat, com manifestava també la seva companya a l'escenari, la Mari Creu, és “d'aquelles experiències úniques que les has d'agafar i et serveixen per demostrar el millor de tu mateix”.

Es tracta d'Entre versos y Marsillach, un projecte d'arts escèniques que promouen conjuntament la Companyia de Blanca Marsillach i l'Obra Social La Caixa, i que ha permès que deu persones grans de les comarques gironines –i 80 més a la resta de ciutats de l'Estat que participen en la gira– s'involucrin i siguin les autèntiques protagonistes d'una obra. “Promoure la participació social d'aquest col·lectiu tan important de la nostra societat i que mostrin el seu paper actiu és un dels nostres objectius”, declara Cristina Segura, responsable del programa de gent gran de l'Obra Social La Caixa.

Entre versos y Marsillach és l'adaptació que dirigeix Mónica Buiza de l'homenatge que Adolfo Marsillach va fer el 1997 als mestres de la poesia del Segle d'Or espanyol, juntament amb Amparo Rivelles i María Jesús Valdés, en aquesta ocasió amb una interpretació dramatitzada del vers feta per deu persones grans procedents del mateix EspaiCaixa Girona, acompanyades a l'escenari per Mónica Buiza i Blanca Marsillach, i amb la imatge projectada d'Adolfo Marsillach.

“Vosaltres només heu tingut tres dies per assajar i per aprendre a declamar el vers. Us admiro perquè heu fet una feina titànica que jo no crec que m'hagués atrevit a fer en el vostre lloc. Estic segur que al meu pare, Adolfo Marsillach, li hauria encantat viure aquesta experiència”, va declarar una també emocionada Blanca Marsillach. Una tasca complexa que un dels actors, l'Isidor, va qualificar com una “experiència única”, ja que “recitar versos no ha estat fàcil i l'experiència m'ha servit per treure'm les pors”, va dir. Per a en Josep Maria, fan confés d'Adolfo Marsillach, el respecte ha estat suprem i, evidentment, emotiu.