cultura

teatre

pastorets

Un clàssic centenari

Una exposició repassa el segle de vida de les representacions dels Pastorets de Mataró de la Sala Cabanyes

La lluna i el vestuari dels personatges, entre d'altres, hi són presents

La mostra serveixper fer veure al visitant tots els elements d'aquesta obra teatral

Sota el títol de Qui sóc vull contar-vos, extret d'una de les frases d'un dels seus personatges principals –en Naïm–, l'edifici de Can Serra del Museu de Mataró és el marc fins al 19 de març d'una exposició retrospectiva d'un dels clàssics nadalencs a la ciutat: els Pastorets de la Sala Cabanyes. Aquest obra, de la qual se celebren els 100 anys, és una de les icones de la sala mataronina i ha servit perquè nombroses generacions de la ciutat es familiaritzessin amb el teatre a través de les seves representacions.

La mostra repassa tots els elements que caracteritzen els Pastorets, tant els que pot veure el públic des de la platea com els que queden ocults entre bambolines. Ja sigui per als espectadors més fidels o bé per als que saben ben poques coses dels Pastorets, l'exposició permet descobrir els aspectes més importants del muntatge, reconegut com a patrimoni cultural de la ciutat l'any 1981.

L'exposició es divideix en dues parts ben diferenciades. En la primera es fa una combinació de textos explicatius i material físic del muntatge per fer cinc cèntims al visitant del que va representar i encara representa avui en dia aquesta obra apta per a grans i petits. Per exemple, s'explica que la versió dels Pastorets que es fa a Mataró és la titulada l'Estel de Natzaret, escrita per Ramon Pàmies, i que cada representació consta de 45 decorats. En aquesta part de la mostra també s'hi poden veure exposats els vestits de personatges tan propis del muntatge com en Jonàs, en Mataties, la Mare de Déu i els arcàngels Miquel i Gabriel. S'hi inclouen també les partitures de moments àlgids de l'obra, com ara el ball de les pedretes –tot i que a la partitura hi figura com a polca de las piedras– i el pròleg, entre d'altres. També s'hi pot veure, a través d'imatges, l'evolució de l'obra teatral al llarg dels anys per mitjà d'escenes amb els diferents actors que li han donat vida durant aquest temps. La iconografia també hi és ben present amb el recull d'alguns dels cartells que diversos artistes de renom van fer per a les successives edicions dels Pastorets de Mataró.

En la segona part de la retrospectiva, la mostra busca directament la interacció amb l'espectador i per això se serveix del gruix del muntatge i d'alguns dels seus elements més propis, característics i entranyables. Sense anar més lluny, una rèplica a escala de la mítica lluna que fa ganyotes durant una escena de l'obra presideix aquest segon bloc de l'exposició. A més, els que ho desitgin podran fer-la anar i reproduir les rialles i els llengots que aquest icona dels Pastorets de Mataró fa durant la seva escena.

En aquest punt de la mostra s'hi troben unes caixes que, en obrir-les, s'hi troben fotografies de diferents parts del muntatge. Per als més mandrosos, just al seu davant hi ha un seguit de monitors i auriculars que reprodueixen tota l'obra, però dividida en cadascun dels actes. A més, cada vídeo de l'acte està compost de manera contínua per gravacions de diferents anys, mostrant així les evolucions que a tots nivells ha anat experimentant el muntatge. Finalment, la mostra acaba amb el vídeo de la darrera edició acompanyat del dossier amb el guió de l'obra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic