El poder de l'exuberància

Són Pol Batlle, Jaume Estalella, Òscar Garrobé, Joan Vila i Adri Cubells. Es fan dir Ljubliana & The Seawolf. I gràcies a una personalitat exuberant i a un poti-poti amb espai per a psicodèlia, rock, jazz, cabaret i música balcànica s'han convertit en un dels grups catalans més llunàtics i i inclassificables.

El seu segon disc, autoeditat, s'anomena Vaine House i, divendres, el presentaran a l'Àtrium de Viladecans, municipi d'on provenen alguns dels músics de la banda. “Escoltem des de trap fins al Blackstar de David Bowie, i ho fem amb la mateixa atenció que si escoltéssim Mozart, que també ens encanta”, proclama Batlle, un músic de 24 anys que ha viscut els últims sis entre Londres, Livorno i Barcelona i que, artísticament, se sent connectat amb altres músics catalans d'esperit lliure com Seward o Xarim Aresté, a qui tenen de col·laborador en el disc. “La Vaine House era el lloc on vivia a Londres, prop de Hackney”, diu Batlle del racó que ha servit per a inspiració del nom del disc, més elèctric que el seu predecessor. “Era una casa de protecció oficial sempre plena de gent, molta de la qual ben freaky”, recorda. “Londres és perfecta per al que feia aleshores: música de carrer amb mandolines, guitarres i melòdiques. És un error creure que aquí no hi ha res a fer, però a Londres la gent té curiositat i no cal dir a ningú que una determinada banda és increïble perquè la vagin a veure.”

Ljubliana & The Seawolf, que “vomiten” en anglès tot el que “els surt del subconscient”, fan a Europa un nombre de concerts pel qual ja firmarien moltes bandes consolidades i es consideren un projecte de llarg recorregut. “No hem dit ni la meitat del que tenim per dir.”