Quan el temps és hort i podem collir els nostres pebrots
Fa poc, passejant per un carrer de Gràcia, vaig veure una botiga de llavors que es deia El Temps és Hort i em va agradar l'ocurrent joc de paraules. El meu primer hort urbà té un format petit, com en teoria és petit el públic a què va dirigit. Però és tan pràctic i clar que fins i tot un adult el pot entendre...
La feina d'Estela Delgado per a aquest títol va ser guardonada amb el premi Eva Toldrà d'il·lustració 2016. Potser la qualitat dels dibuixos no és res de l'altre món, però la imaginació per convertir tomàquets, cebes i mongeteres en habitatges, té gràcia.
El text de Gállego i Lemaître, ben traduït al català per Núria Puyuelo, potser peca una mica de tècnic. No importa perquè sembla evident que és un llibre per llegir i dur a la pràctica en família. Així, sabrem el material que ens cal (contenidors, substrats, adobs...) i una tria de les plantes més habituals amb les varietats i propietats corresponents: tomàquet, pebrot, cogombre, julivert, enciam, ceba, porro, pastanaga, ravenet i mongeta. I en només 47 pàgines no gaire atapeïdes encara hi entren els apartats sobre quan fer la collita, quan replantar, un quadre perfecte per saber l'època de l'any en què cal fer cada operació amb 33 menes de plantes i, com si fos un aparell electrònic, una secció de solució de problemes.
El meu primer hort esdevé un magnífic manual per a iniciar-se en el món de l'horticultura a la ciutat. I sense perdre temps llegint informació sobrera perquè el temps és hort.
