Llegir Màrius Serra per aprofitar el temps
Màrius Serra ha dividit les 24 hores del dia en 4 parts i ha convertit la seva pròpia organització del temps en un llibre, D'on trec el temps, publicat per l'editorial Empúries.
Disposat a ajudar el lector, Serra aboca sobre el paper consells per no perdre el temps en “l'actual era digital, que marca les nostres agendes”.
“D'on trec el temps és un llibre molt interactiu, amb gran voluntat d'interpel·lar el lector”, va explicar l'autor en la roda de premsa des de l'aparador de la metal·listeria Bolívar de la rambla de Catalunya, on ahir va passar tot el matí fent les tasques quotidianes.
El mateix Màrius Serra, el rellotge de casa seva i un escriptori es van convertir en les peces de l'aparador de la botiga durant tot el matí. “M'està molt bé estar dins d'un aparador; els meus pares tenien una sabateria i jo solia estar-hi”, va explicar Serra, que va fer les seves aparicions diàries a Catalunya Radio des d'allà. “Posar-me a l'aparador vol dir reivindicar que la literatura catalana sigui als aparadors de les llibreries”, hi va afegir.
L'autor elogia el temps i ofereix 24 capítols amb una triple estructura en què barreja narració i consells sobre el temps amb contes i històries que el lector pot llegir o no –ell mateix li dona l'opció– en funció de la inversió temporal que vulgui aportar al llibre. “No vull donar solucions per a ningú ni sóc cap predicador; faig reflexions que admeten la rèplica”, va exposar dins l'aparador de la botiga.
Respecte al temps, Serra troba important establir la definició de temps de sensació. “Si els meteoròlegs han establert la diferència entre la temperatura que marca el termòmetre i la de sensació, jo advoco pel temps de sensació”, va dir, i va explicart que “no és el mateix una hora d'una classe avorrida que una hora amb un gran mestre”.
L'autor va apostar també pel verb procrastinar, en el sentit de dedicar temps a projectes personals per damunt d'alguns de professionals. “Procrastinar és posar la devoció per davant de l'obligació: jo reivindico el fet de desobeir les lleis, i això només ho pot fer qui les coneix de primera mà”, va explicar Serra referint-se a la gramàtica i a la narrativa.
