Dolor que redimeix

És impossible transmetre Boscos, de Wadji Mouawad, en una piulada? Aquest és el repte impossible que planteja el director Oriol Broggi, que afronta la quarta direcció d'aquest autor d'epopeies modernes, amb una èpica i un dolor constant que, sorprenentment, concedeix l'oportunitat de redimir la humanitat. Boscos traça una història de vuit dones de set generacions diferents. Des de l'actualitat fins a la guerra del 1872 entre França i Alemanya. La situació pren de referència el tràgic bosc de les Ardenes (on milers de soldats van perdre la vida durant la Segona Guerra Mundial, principalment alemanys i americans, i també hi va haver població civil executada). Mouawad, doncs, s'aparta del seu Quebec d'acollida i del seu Líban natal, tot i que manté el conflicte maternofilial per desgranar una immensitat d'emocions que sempre commou. L'obra s'estrena dimecres vinent i afronta set setmanes de temporada a la Biblioteca de Catalunya.

Broggi ho té clar: “És l'obra mestra de Mouawad.” Després de dirigir Incendis i Cels, i codirigir amb Ferran Utzet el monòleg Un obús al cor, s'ha adonat que no la va saber llegir bé quan va decidir debutar amb algun dels seus títols. Boscos manté el gust per les repeticions (hi ha rèpliques idèntiques que van saltant del personatge d'una obra a una altra o en la mateixa trama, o, fins i tot, decideix repetir mimèticament una escena a Boscos. Genebat, que ha traduït la peça, com ja havia fet amb Cels i Incendis, celebra que s'hi hagi atrevit Broggi, ara. I és que aquest teatre és molt narratiu, però carregat de ciència, filosofia, poesia i comportament humà. Edicions El Periscopi s'ha atrevit a debutar amb una edició de teatre a partir d'aquesta tetralogia de La sang de les promeses. Els sembla coherent fer-ho, ja que Ànima, la novel·la de Mouawad, és una peça distintiva de la seva editorial. A més dels tres textos traduïts per Cristina Genebat (i que va dirigir Broggi), també s'hi suma la de Raimon Molins a Litoral. Va ser en la segona temporada d'Incendis al Romea, que van fer coincidir amb l'estrena de Litoral, que es va veure possible afrontar la tetralogia. Broggi sempre havia pensat que Boscos era massa enrevessada. Fins que s'ha atrevit a muntar-la. Certament, és la gran aposta de La Perla 29, amb un repartiment amb 11 actors que fan fins a 40 personatges.

Però per on arrenca Boscos? Per la desesperació d'una nena adolescent, Loup (Clara de Ramon), que s'enfada amb la seva mare, que ha mort de càncer. Amb un paleontòleg, Douglas Dupontel (Ramon Vila), indaguen en els seus antecedents, tot descobrint el risc de les dones per millorar la humanitat, tot i les seves escenes de patiment constant. Són vuit dones i set generacions, perquè l'obra trama l'amistat de dues dones que intervindran en la Resistència francesa. Serà un vincle que demostrarà que la vida emparenta l'amor i el dolor, però hi troba una escletxa entre l'amistat de dues dones.

No només Broggi i Genebat són reincidents amb Mouawad. També Màrcia Cisteró i Xavier Ricart (Cels, Incendis), i Xavier Ruano (Incendis, Litoral) repeteixen. Per Ricart, s'ha d'afrontar Mouawad “com a transmissor de paraules d'autor a espectador, més que des d'un personatge realista”.