“Els aficionats al còmic són tímids”
Humor, ironia i provocació són els ingredients que utilitza la dibuixant Gina Wynbrandt (Chicago, 1990) en la seva novel·la gràfica Que alguien se acueste conmigo, por favor (Reservoir Books). I de manera divertida, irònica i provocativa es va passejar ahir pel Saló del Còmic per presentar la seva obra, que va néixer “per una necessitat d'estimació i pensava que d'aquesta manera cridaria l'atenció als nois”. L'obra, originalment, era una autoedició de vint pàgines. Segons confessa Wynbrandt, no va tenir gran èxit de convocatòria, “deu ser perquè els lectors de còmic són tímids, si més no els americans”, però sí que va tenir èxit de vendes.
Que alguien se acueste conmigo, por favor explica la història –la seva història– d'una noia de vint- i-tants anys que es nega a deixar de ser una adolescent, li agrada Justin Bieber, el color rosa, el gelat i, sobretot, que els nois li facin cas. “Em vaig aficionar a Justin Bieber als 21 anys, crec que és un gran producte comercial fet a la meva mida i per a gent que com jo que es pugui sentir sola.” L'autora explica que ella s'ha format passant hores a internet i les relacions per la xarxa li van provocar una certa angoixa que la va portar a la creació d'aquest treball.”
El còmic és d'una gran incorrecció política, “intento fer com la sèrie South Park, en què darrere d'un llenguatge procaç hi ha tota una reflexió sobre la societat”. L'obra fa referència a nombrosos fenòmens mediàtics com els protagonitzats per les germanes Kardashian o Miley Cirus. Considera que el seu treball és optimista. “En la majoria de còmics autobiogràfics que he llegit, els autors ploren i es victimitzen, però penso que si el problema més gran que tenim és que no fem prou l'amor és que no tenim problemes.”
