Videopioners

“A principis dels anys 80 la paraula vídeo no la coneixia ningú. Un cop em van preguntar a què em dedicava i quan els vaig dir que feia vídeos em van respondre: ««Quèee?»»”, recorda l'artista Eugènia Balcells, que juntament amb Antoni Muntadas i Carles Pujol protagonitza una exposició sobre els pioners del videoart espanyol a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, centrada en la producció videogràfica dels tres creadors als anys 70 i 80.

La mostra, dins del festival Loop, que enguany fa una revisió històrica a la disciplina del videoart, és de petit format però l'encertada tria de les obres posa de manifest l'alt nivell dels inicis del videoart al nostre país. Recorda Antoni Mercader, especialista en el gènere, que la paraula vídeo no va ingressar a l'enciclopèdia Espasa Calpe fins a l'any 1983. “Però deu de les trenta pàgines que explicaven la paraula estaven dedicades al videoart. A més, el 1982 el Festival de Sant Sebastià ja va obrir una secció dedicada al vídeo”, hi afegeix. Més dades: el 1974, la sala Vinçon va organitzar un taller de vídeo. I, cosa que no succeeix avui dia, els canals públics de televisió, tant Televisió Espanyola com TV3, dedicaven programes que incloïen videoart, com ara el fantàstic programa Arsenal.

Teixit de llum

Malgrat que fer vídeo comportava una gran complexitat tècnica, com recorda Balcells, les possibilitats que aportava el nou mitjà van fascinar molts artistes. “M'agrada pensar en el vídeo com un teixit de llum”, diu l'artista. De Balcells es poden veure en la mostra tres obres “que treballen el tema del reciclatge audiovisual”. Hi ha un treball de temàtica feminista que contraposa imatges de la cerimònia de coronació de Miss Univers 1981 al costat de la vida quotidiana d'una parella de dones, una antropòloga i una poeta, “que mostra el cos de la dona sense estar utilitzat, ni mesurat, ni sota la mirada exclusiva de l'home”.

Balcells també exposa una de les seves millors obres, Re-prise (1977), formada per les imatges de fotogrames de cinema, que les sales comercials descartaven per velles o en mal estat. L'artista trobava aquests fotogrames al mercat de Sant Antoni. L'obra és com un recorregut fílmic, poètic i fins i tot nostàlgic, que recorre des dels títols de crèdit fins al finals de les pel·lícules.

D'Antoni Muntadas, d'altra banda, a més de quatre vídeos que exploren problemàtiques sobre la televisió, destaca una experiència aleshores força singular, Cadaqués canal local (1974), una mena de canal local de televisió que va entrevistar els habitants de la població a l'hivern i que després es va projectar a l'estiu.

Carles Pujol va ser un altre dels pioners del videoart al nostre país. Ell, format com a pintor, aclareix que el vídeo va ser una evolució natural després de voler arribar “a ocupar tot l'espai més enllà de la tela amb instal·lacions”.

Entrar dins Velázquez

Una de les instal·lacions videogràfiques més destacades de Pujol és Meninas (1986), mai exhibida aquí però sí a l'estranger diverses vegades. Es tracta d'una fascinant versió del quadre de Velázquez que, jugant amb un mirall i les imatges recollides en viu per càmeres, converteix l'espectador en personatge de la peça.

A la mostra també es poden veure documents de l'època, que s'han inclòs en un projecte de patrimonialització engegat per Loop, que es poden consultar a la web del festival.